Com a objecte de desig, una dona és igual que una endevinalla: mentre en busques la solució t’hi pots arribar a obsessionar però quan en saps el secret, perd l’interès.
Com diu Montaigne, “així que són nostres, deixem se ser seus”.
(continua aquí i aquí)
No hi estic en absolut d’acord. Em sembla molt pobre. Una dona (o un home) com a objecte de desig pot (i té) mil cares diferents, és qüestió de saber trobar l’endevinalla del dia.
Jo hi estic d’acord. A mi m’ha passat sempre el mateix amb els homes.