EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
Una no-conferència amb Quim Monzó, d’Anna Maria Villalonga
AVUI HEM TINGUT A LA CLASSE D’ÈPOQUES LITERÀRIES DEL ESTUDIS DE FILOLOGIA CATALANA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA UNA VISITA D’ALÇADA:
QUIM MONZÓ.
HA ESTAT UNA EXPERIÈNCIA ENRIQUIDORA PER A TOTS ELS ASSISTENTS.
MOLT SINGULAR.
UNA NO-CONFERÈNCIA.
Quim Monzó ha visitat avui, 19 de maig, la nostra classe d’Èpoques literàries a la UB. Atès que hem treballat, dins del temari de la matèria, dos dels seus contes, semblava del tot escaient poder comptar amb la presència de l’autor, poder-li plantejar directament les incògnites i els dubtes que l’anàlisi detallada dels relats havia suscitat durant les sessions acadèmiques. Haig de confessar que, quan vaig iniciar els tràmits -a través de l’amic Anton Maria Espadaler- per tal de demanar-li que vingués, vaig pensar que era un intent que no obtindria cap resultat. Quina no va ser la meva sorpresa quan en Quim va acceptar a la primera, sense posar cap condició ni cap preu. Desinteressadament.
Per la cara.
Només hi havia una petita puntualització, això sí: “Jo no faig conferències”, va dir. “Xerrarem de tot allò que vulgueu, però conferències, no”.
No cal dir que hi vam estar d’acord. Xerrarem i punt. Conferències, no.
Doncs bé, avui ha estat el dia de la no-conferència. Tot ha anat sobre rodes i em sento extraordinàriament satisfeta. Fent honor al seu tarannà habitual, Monzó ha resultat agut, cínic, planer, entenedor, sense pèls a la llengua, amè i divertit. Ha contestat amablement, amb bon humor, les preguntes dels alumnes, haig de dir que prou intel·ligents i oportunes. Ha posat exemples, ha explicat anècdotes, ha fet referència a la inspiració, al periodisme, al passat de les lletres catalanes, al present de la literatura, a la llengua, al futur. A l’ofici d’escriure, als llibres que li interessen, a allò que considera important i a allò que no ho és tant.
Hem xerrat. I ha resultat un plaer. Però també haig de reconèixer que la meva sensació més gratificant, allò que més m’ha fet gaudir de la trobada, ha estat precisament la dimensió humana de Monzó, tant de cara a la concurrència com en els moments que hem compartit en petit comité. Perquè m’ha semblat educat, honest, tendre, afectuós i molt comprensiu. Molt persona, gens pagat d’ell mateix. Senzill i proper.
Personalment, tinc d’altres motius per sentir-me feliç. En primer lloc, he comptat amb la presència de persones estimades, sobretot de la meva filla Mireia, boja per l’obra de Monzó des que era ben joveneta. Haver-li pogut oferir aquest regal per a mi no té preu.
En segon, he vist que comparteixo amb Monzó un munt d’opinions i de gustos literaris. Kafka, Borges, Bioy Casares, Rodoreda, Calders. Ha confirmat -a la seva manera informal- la majoria de pensaments i idees que jo he intentat transmetre als alumnes en les meves classes. Unes classes que, bonament, m’agradava pensar que feien respirar la literatura. I, per primer cop, aquest matí he considerat que, mínimament, me n’havia sortit. La literatura catalana ha respirat. Com ha respirat a través de la no-conferència de Monzó. L’estructura superficial de les seves paraules podia semblar més o menys simple, més o menys intranscedent. L’estructura profunda ha reflectit un munt de coses que repassaré amb l’alumnat en la pròxima classe.
Però, sobretot, la meva satisfacció ha estat contemplar les cares contentes, animades, felices, enceses i somrients dels meus nois i noies. Si aquesta trobada ha servit per interessar-los més en el món de les lletres, si els ha atorgat una experiència per atresorar en el bagul dels records, jo em sento afortunada.
Plegats hem conegut un bon home, que casualment és la flor i nata de la literatura catalana actual. Segur que tots els presents ho recordarem sempre.
I mireu, hi afegiré una cosa. He assistit a moltes conferències.
A no-conferències confessades, poques vegades.
I ara llenço una pregunta al vent: on s’aprèn més?
Moltes gràcies, Monzó.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Quin crack, el Monzó!! M´agrada molt. D´adolescent devorava els seus llibres de contes. L´hauré de tornar a llegir, ja veig.
Gràcies per compartir aquesta experiència, Anna!!
EStic completament d’acord amb tu, Anna Maria!!
Escoltar i llegir en Monzó és un luxe. L’he llegit més que no escoltat i la seva agudesa combinada amb l’humor és inesgotable.
Ens calen més homes com ell: la cultura ha de ser assequible i propera, i el Quim ho és.
Quina sort, Anna Maria, de compartir aquesta estona amb ell!!És un d’aquells regals que de vegades la vida et fa…
Petons!!
He assistit a la xerrada informal que ens ha regalat en Quim Monzó….hem xerrat, ell era un més….MOLT GRAN, però un de nosaltres….l’hem desmitificat….continúa sent el nostre autor preferit en llengua catalana, i el benerat columnista en llengua castellana….pero s’ens ha mostrat proper….m’ha frapat com entre línies ens ha mostrat que ha patit com qualsevol de nosaltres el haver de fer-se càrrec dels seus grans, acompanyar-los en cadira de rodes, dur-los al Clínic, assistir a la ranera de l’últim sospir d’aquells que t’estimes……no ho ha dit….jo ho he interpretat….però així era….m’ha semblat educat, honest, tendre, afectuós i molt comprensiu. Molt persona, gens pagat de si mateix, senzill i proper, com ho defineix la professora….
Jo li he dut un exemplar d’un llibre seu editat el 1976, “Uff va dir ell”, i he comprobat com s’ha emocionat, aleshores ell tenia 24 anyets….i me l’ha dedicat….amb una dedicatòria simple, amb una signatura simple, sense data, amb carinyo….
Ha resultat un veritable plaer…..ha estat una xerrada gens convencional…..estimulant , per a mi en aquelles quasi dos horetes “ha passat un àngel”
Gràcies Quim!!!!
gràcies Anna Maria!!!!
Ma, el plaer ha estat tot meu. L’oportunitat de veure’t en acció dins l’aula ha estat molt bonica, i a més, gaudir-te asseguda al costat d’un dels meus autors preferits mentre comentava la vida, la literatura, el cinema, el teatre… no té preu.
Que el Monzó no era un autor qualsevol ja ho sabíem, però després de la no-conferència d’ahir encara m’he enamorat més d’ell.
Vaaa, qui serà el següent? jejeje…
MOLTES FELICITATS PER LA FEINA FETA!
Celebro molt que hagueu gaudit tant amb la seva presència (quina enveja!).
Moments com aquests n’hi ha pocs i cal assaborir-los delicadament.
Felicitats a tu Anna i a tots els presents a la xerrada.
Una abraçada.
Tractant-se del mestre Monzó, segur que vau gaudir un munt!!
el plaer íntim que ha resultat per a mi. No tinc paraules, la veritat. Gràcies a tots i celebro que n’hàgiu gaudit.
Quin èxit, Anna!! Segur que va ser una meravella… I em sap greu no haver pogut assistir. Però estic convençuda que hi haurà molts més moments com aquest, i ho estic perquè això és el que fa un professor compromès, que estima la matèria que ensenya i que pretén i aconsegueix una cosa tan difícil com el que dius a l’article, “fer respirar la literatura” o la música o les matemàtiques o el que sigui… però fer respirar. Que no es quedi en la simple classe magistral, i poder compartir allò que s’aprèn a classe amb els autors, aconseguint una dialèctica entre la teoria i la pràctica… És genial! 😀
Darrera les seves maneres informals tant en el gest com en la paraula escrita hi ha molt de rigor i profunditat. Ara, aquesta informalitat, toc d’humor i ironia, alleugen la lectura i la vida. Compte, que és difícil mantenir el to informal sense passar-se de la ratlla. També en sóc un fan. Felicitats, Anna Ma.
Narcís. Tota la raó. Estic molt contenta.