EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
QUID PRO QUO
L’altre dia vaig parlar del plaer dels llibres compartits, explicant l’experiència d’anar a la biblioteca a cedir alguns exemplars que vam voler donar a algú a qui li fessin més servei.
El cas és que, fa un parell de tardes, vaig passar a la vora de la biblioteca per fer unes gestions. I se’m va acudir entrar a mirar si a la pila de l’intercanvi hi trobava quelcom que em fes el pes.
I així va ser. Vaig trobar un petit llibret de Pere Calders intitulat “De teves a meves. 32 contes que acaben més o menys bé”. Jo, admiradora incombustible de l’escriptor, del qual suposava que ho tenia tot, no coneixia aquest volum: una edició de Laia, de 1984. I de seguida va ser meva.
Conté alguns microcontes i, com que aquesta nit em ve de gust, us en copio un parell.
MIRATGE
L’altre dia, mentre m’afaitava, vaig descobrir-me una altra cara. I no m’era pas desconeguda, s’assemblava a la d’un veí meu que no puc veure, un home insuportable amb el qual ens barallem a cada pas. Des d’aleshores em tinc mania i m’odio, ja no em puc quedar sol amb mi mateix.
ALTRES DIMENSIONS
Per necessitats d’espai que devia enfrontar un arquitecte que ja descansa en pau, el rebedor de casa té forma de triangle. No hauria pensat mai en les Bermudes, de no ésser que en qüestió de pocs dies el rebedor va endrapar-se la tia Margarida i un cobrador de la mútua que era una bellíssima persona. No és pas per la molèstia, perquè ja se sap que les grans ciutats són incòmodes, però estic una mica nerviós. Ara, quan surto de casa, vaig d’esquitllentes, perquè el triangle em fa basarda.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
És curiós, per a mi aquest llibre, que encara conservo, va ser la porta d’entrada al fascinant món de Pere Calders, del que mai no he volgut sortir.
S’hi està molt bé aqui a dins.