EL FIL D'ARIADNA
Revista Literària en català
2 de maig de 2010
Sense categoria
4 comentaris
De mare a filla (Anna Maria Villalonga)
Per què dimonis s’ha de celebrar només el dia de la mare? I el de la filla, que també ens ho aguanten tot? Per això jo avui li dedico a ella, a la meva filla Mireia, aquests dos haikus.
Alerta! Són absolutament mètricament imperfectes.
Ventre de mel,
batec profund
estel de vida.
Amb petit plor
d’anhel complert
t’enfiles.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
quina raó tens mare….
som mares pero no deixem de ser “individues”.
Ells ens estimen i ens accepten com som….
Visquen els nostres fills, que ens estimen, ens patejen, ens disfruten i ens aguanten…..
deixo el meu haiku:
(per la meva filla Alba)
Fruit de l’amor
una persona
ma vida.
(pel meu fill Joan)
Sense adonar-nos
esclat de vida
el nostre príncep!!!!
Feliç dia a les mares i a les filles!!
I a les escriptores que regalen poesia als seus cucs de seda.
Ma, t’estimo.