Si en 306 anys d’opressió no han pogut amb nosaltres, és evident que no ho aconseguiran mai. VISCA LA TERRA!
El quadre és d’ADRIÀ PINA.
ALMANSA ENCARA
Arribarà abril i abatran a trets
les blanques colomes.
Arribarà abril i la cremor assecarà els rius
i marcirà les flors.
Arribarà abril i amb estrèpit riuran
les bruixes mentre es trauen les bragues
corruptes i les col·loquen d’estendard
al Palau de la Generalitat.
Arribarà abril i els infants naixeran
bramant i amb les dents llargues
i corcades.
Arribarà abril i les tenebres lluiran
les gales dels diumenges,
els quecs dissertaran a les trones
i els bastards s’asseuran a les poltrones.
Arribarà abril, radioactiu de rosada,
i al capvespre ramats de peixos folls
eixiran de l’aigua i mossegaran,
rabiosos d’ira,
els amants, que, gojosos, dormiran
a la vora de la mar
en acabant d’estimar-se apassionadament.
Arribarà abril i ens furtaran les collites
i botaran foc als pobles i les campanes
repicaran a dol per sempre més.
Els violadors nocturns imposaran
la llei del terror
i fugirem a les muntanyes.
Arribarà abril i emmudiran les dolçaines
i l’anxaneta caurà de cap contra l’asfalt
i s’occirà.
Arribarà abril, mandril febril de sang i espant,
obrant trons i llamps i pedregades
i mai més no podrà ser primavera.
Ha vingut abril, sí, però arribarà el dia
que nosaltres baixarem de les muntanyes!
(Setembre del 80)
I tant que no han pogut amb vosaltres, valencians, ni amb nosaltres, catalans. I tant que baixarem de les muntanyes. I tant que capgirarem la història. I no falta tant.
I tant que baixarem de les muntanyes.
I tant que capgirarem la història. I no falta tant.