La lluna en un cove

És aquesta fotografia que m´ajuda a il.lustrar el post la que m´ha sobtat i xocat, i juntament amb la notícia amb la que va relacionada, que acaba de remoure´m encara més algun sentiment que no sabria com definir.

D´entrada em fa mal d´ulls veure la plaça reial plena de lavabos públics d´aquests de plàstic, i la foto en si em sembla … curiosa … no, no sabria trobar-hi la paraula, però l´imatge fa que m´hagi costat uns pocs segons reaccionar.

Jo abans vivia prop de Barcelona, i com que hi estudiava, hi tenia família, els meus pares hi treballaven etc… m´hi passava gairebé la vida. Ha esta una relació d´amor – odi la meva amb Barcelona, mai m´ha agradat, però ens suportàvem, per remei. Com que per qualsevol cosa hi havia d´anar a parar al final ens vam acabar acceptant ( que si concerts, que si botigues etc… ).
Jo estudiava a l´avinguda Francesc Cambó, al costat mateix de la catedral … i he de confessar que en quan tenia una estona … o volia fer campana amb les amigues … ens passàvem hores passejant per aquells carrerons i perdent-nos per racons que mai acabàvem de conèixer del tot, sempre en descobríem un de nou. L´única part bona que per mi tenia estudiar a Barcelona.
Sempre m´ha semblat, i més la part antiga, que Barcelona és grisa i trista … però venint d´un poble suposo que és normal, i tot i així, em quedava embadalida amb els edificis gòtics, els carrerons estrets, les petites places com la del Pí o d´altres que hi ha al voltant, i sobre tot la plaça Reial. Tenia un encant especial per mi, i em podia passar estona i estona observant la gent passar, passejant´hi, observant la vida que hi havia.
Ara no crec que ho pogués fer, en relatiu poc temps la ciutat s´ha degradat força … crec que està força més bruta encara que quan jo anava i del tipus de gent que es passeja ara per aquella zona en concret ara no me´n refiaria pas gents. I quant he vist la foto ja m´ha caigut l´ànima als peus, i posen els lavabos perquè unes persones, que venen per una raó ben concreta i després marxaran, puguin tenir la tranquil.litat que quant vagin ben begudes pel mig del carrer podran fer les seves necessitats ràpidament, cosa que no crec que serveixi perquè el voltant estigui més net, tots sabem que aquests lavabos al cap de deu minuts estan bruts i embussats, i encara serà pitjor el remei que la malaltia.
Penso que si no es canvia el concepte que tenen els estrangers de Barcelona arribarà un moment que se´ls escaparà de les mans.

Recomano que llegiu, com em sembla que ja vaig fer en un post anterior, el llibre de Maria Barbal " Pedra de Tartera" i si llegiu les dues ultimes pàgines sabreu ben bé de que parlo … per poc que trobi la manera ho penjaré perquè ho pugueu llegir.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!