La lluna en un cove

Avui m´agradaria fer menció, si més no, a tres temes força diferents i per no barrejar-los he decidit fer-ho en tres breus apunts:

Ahir vaig llegir en alguns altres blocs comentaris sobre els nou anys ja que fa que Carles Sabater va morir fent el que més li agradava. I de cop em van venir totes les imatges dels concerts, de les esperes i les cues de gent, de les tardes passejant nerviosa per qualsevol poble de catalunya fent temps perquè començés l´esperat concert, i els viatges amb autocar des de Perpinyà a Luxemburg i també amb vaixell a Mallorca. Si en vaig fer de bestieses per veure´ls!!!! Segurament ara no ho faria, almenys de la mateixa manera, però què no fas als 15, 17 o 20 anys!!! Recordo que quan vaig sentir la notícia a la ràdio jo encara era al llit fent el mandra, i com que era molt d´hora d´un matí de diumenge em vaig esperar nerviosa durant unes quantes hores fins poder trucar a la meva amiga de penúries i dir-li, i tot i així la vaig despertar … les dues ens vàrem quedar glaçades, al telèfon sense saber ben bé que dir-nos …. i totes les cançons em venien a la memòria de cop. Ara, de tant en tant faig un "remember" i les torno a escoltar totes, sempre amb un somriure i records tan agradables i especials que formen part de la meva història.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!