La lluna en un cove

La vida és allò que passa mentre tu fas altres coses

23 d'octubre de 2008
0 comentaris

SALAM!!

Ja he tornat del meu esperat viatge!!! si noi, ja s´ha acabat!! ja torno a ser aquí.
De fet em sembla que encara hi sóc passejant per Egipte. Tanco els ulls i veig les piràmides, el nil on s´hi reflectia la lluna plena, els temples, els poblats i poblets que vam veure, el tràfec del Caire i dels mercats etc …

El viatge ha estat fantàstic, tot és tan gran en aquell país … al cap de dos segons de veure qualsevol d´aquelles meravelles ja m´havia quedat sense paraules, no sabia qué dir davant d´aquelles columnes de 40 metres tant treballades o davant d´un sol bloc de pedra que feia tres vegades com tu i sabies que l´havien aixecat gairbé a pols, com aquell qui diu. Tampoc sabies qué dir davant les postes de sol al desert i la seva immensitat, o quan a la tarda estaves navegant plàcidament per les aigües del gran Nil o anaves amb camell cap al poblat Nubi.

N´he aprés moltes coses d´aquest viatge, he recordat les classes d´història, les pel.lícules de setmana santa, llibres que he llegit … ho tenia al davant, ho estava veient amb els meus pròpis ulls i no m´ho creia!!!

M´imaginava milers i milers de persones contruïnt aquells immensos palaus mentre el Faraó de lluny els cridava i els deia com ho havien de fer … i tot allò que ja no hi és … si el que queda ara és tan gran i immens, com devia ser quan estava sencer? Sovint et deien “… aquí, a més, hi havia un camí d´esfinges que unia els dos palaus, però ja no es veu” i tu deies ” si home, i què més, quina feinada!” com si l´haguessis de fer tu.

Si tanco els ulls al vespre encara navego pel Nil, encara sento les olors de les espècies als mercats, veig les postes de sol, encara tinc plenament la sensació que hi sóc.

I no oblido l´amabilitat dels guies, que no ens van desemparar ni un sol segón, ni la gent d´allà, que si bé estàn tan abocats al turisme que et venen de tot tota l´estona, també són atents i amables, i costa molt acabar una conversa. La veritat, també, és que m´hi vaig sentir força segura, hi ha policies als llocs més inesperats, i constantment passes controls a cada visita, tant per la seguretat dels mateixos turistes com per la seva pròpia i la de la seva història. 

Aniré posant més fotos, en tot cas, aquí en teniu les primeres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!