Aqui estic, altre cop embolicada amb aquest bloc. He hagut de fer un punt i apart en la meva curta trajectória blocaire, he reorganitzat una miqueta aquest espai i aqui torno a estar, amb ganes renovades de transmetre les meves cabóries a qui les vulgui llegir.
A part de la falta de temps i un petit caos que aixó em va comportar, sol passar quan treballes i estás 11h i 12h fora de casa, i a més vius sola i després has de fer tota la feina casolana, i a més vols sortir … i en fi, que a tot arreu a vegades no s´hi pot ser.
Però tot va començar en uns dies de molta feina seguits de la mort de la meva àvia, i a partir d´aqui tot se´m va complicar.
Aquest fet es mereix un apartat especial, així que ja en parlaré, i de la resta de coses no val la pena ni parlar-ne, es resumeix tot en un concepte: que el dia només té 24h, en dormim les que podem i treballem la resta.
Sé que sona molt catastrofista, però real com la vida mateixa per mi aquests dies enrera … sort que ara sembla que bé la calma … però mai se sap!!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!