Avui, la boira lluçanesa que aquest matí m´ha acompanyat mentre anava a treballar m´ha inspirat, he decidit tornar a escriure, almenys en aquest bloc ón humilment hi anava dient la meva. ( La fotografia és d´algún punt de la comarca del Priorat, en quant en trobi una del Lluçanés podré fer el canvi).
Intentaré considerar aquest impàs com un punt i a part, simplement, sense més ni més.
Ho vaig començar amb molta il.lusió i no em dóna la gana de perdre-ho, escrigui millor o pitjor, més seguit o de tant en tant, si ho llegeix més o menys gent … simplement m´agrada i intentaré no deixar-me vèncer per la mandra, la feina, ah … ni pel fet que el “guiffi ” al poble no funcioni ni a trets.
A vegades cal fer una parada pel camí, o un “reset” potser millor, si parlem en termes informàtics, i aquesta és la meva aposta seriosa últimament i aquesta és la meva intenció.
Són coses que sempre diem però mai fem d´una manera seriosa i vertadera, sempre tornem a caure en els mateixos paranys, però no és en va, sempre se n´aprèn alguna cosa d´aquests períodes tant indefinits i indefinibles en que sembla que certes coses es posen a lloc encara que a vegades no saps ben bé explicar ni com.
La boira, per mi, contràriament a la majoria de la gent, és senyal de bons auguris, així doncs, espero que es compleixin.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Després de les vacances d’estiu és majoritàriament època de propòsits. Potser fins i tot més que no pas el dia de cap d’any.
Doncs que siguin benvingudes aquestes apostes, i que la que ens has fet partíceps arribi a bon port!
Sort i empenta per animar el bloc!
Isaac