La lluna en un cove

Tinc ganes de fer  un ” pou-pourri” de notícies més o menys d´actualitat, les que a mi m´han interessat més en el últims dies i setmanes, i posarem una mica al dia el bloc … que ja toca …

Comencem amb ordre o desordre, tan és:
“Els pares estaràn obligats a fer saber als seus fills si són adobtats“: Vosaltres creieu que el govern s´ha de ficar tant en la vida de les persones fins al punt de regular una intimitat com aquesta? Ja se sap que quan un nen és adoptat és millor que sàpiga quan abans millor la seva pròpia història i la pugui assumir poc a poc i amb naturalitat, però cada família i cada nen és un món, el moment i la manera de dir-li ho han d´escollir els pares, i fins i tot potser no es veuen en cor de dir-li … d´entrada no semblaria just per la persona adoptada però considero que es decisió explícita de cada família. A més, en la majoria de casos, com que són adopcions internacionals, em sembla que si el nen o la nena són de Xina, Mali o la Índia i els seus pares són blancs, no caldrà fer-los gaires discursos, l´imatge parlarà per si sola, no?

” En quant a la crisi económica“: Dir, d´entrada, que jo d´economia no hi entenc un borrall, amb prou feines m´aclareixo amb la domèstica quan he de fer la renda , ja no en parlem de l´economia a gran escala. El que si tinc clar és que fa temps vam entrar en un espiral que ara se´ns empassa, ens xucla, un peix que es mossega la cua. Ens omplien el cap perquè compréssim, el que fos, cotxes, pisos etc… i ens ho posaven tan fàcil que no es podia deixar escapar, … i ara què? un cop tens aquella casa que no pots pagar o aquell cotxe súper esportiu que tampoc pots pagar i gasta un munt de benzina, què?
Sé que hi ha gent que ha estirat més el braç que la màniga, i que han anat demanant crèdit sobre crèdit sense cap necessitat, és cert, un ha de ser previsor i saber fins ón pot arribar ( com diu la meva sàvia mare), no gastar més del que es té, però aixó ja passa de taca d´oli i entre tots l´hem ben liada. Si els bancs haguèssin estat més honestos més d´un crac familiar s´hagués pogut evitar. Recomano llegir aquest article d´en Joan Barril.

“La memòria històrica“: En aquest punt hi haurà qui discrepi potser força, no ho sé, però a mi em va agradar que el jutge Garzón demanés dades sobre els desapareguts durant el franquisme, dades sobre les localitzacions de les foses comunes i sobre tot demanar a l´esglèsia que col.labori i també doni dades, llocs, noms i el que faci falta. Em sembla de justícia, precisament, restablir un mínim el patiment d´aquella gent i que almenys la família tingui un lloc, un perquè i un com per mirar d´entendre què va passar amb el seu familiar, i així poder-lo plorar amb serenitat i coneixement. Qué passarà? Es farà realitat del tot? Hi ha gent que pensa que no servirà de res, que d´aqui poc temps serà paper mullat. Jo espero que no, igual que espero que algún dia retornin  TOTS  els papers de Salamanca i també, com sembla que es vol fer ara, que es treguin o es faci una vertadera explicació de tots els símbols franquistes que encara queden, que almenys serveixi perquè l´història no es repeteixi i tothom la conegui.
Aquest estiu m´he estat legint diversos llibres sobre la guerra civil, la batalla de l´Ebre etc… i hi he quedat ben enganxada. Hi dedicaré algún post.
Tinc l´experiència de buscar dades famíliars per parròqies de catalunya per tal de poder fer el meu arbre geneaológic, simplement, i l únic que saben dir és que els papers es van cremar, res més. No es molesten per dir res més absolutament.

“Les eleccions nord- americanes“: M´encanta Obama, no puc dir res més. Crec que són unes eleccions llargues, feixugues, pesades, violentes en quant a insults, rebuscar en la vida dels altres a veure qué hi poden trobar per derrotar-lo fulminantment, i la veritat és que no hi tinc un interés especial més enllà de que EEUU influeixin gairebé tot el món, però Obama em cau bé, em dóna bones sensacions quan el sento parlar a la tele.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!