La lluna en un cove

Feia temps que no em sentia tan indignada i tan impotent davant d´una notícia. Cada cop que la sento l´escolto de lluny o canvio de canal perquè m´és impossible entendre una cosa així. Ja sé que potser no queda bé que ho digui, però és la realitat.
Els animals, com ja he dit algún altre cop, no entenen el que nosaltres fem, ells actuen per instint pur i duri, i és quan passen aquestes coses.
La foto és del cadell d´una Óssa del pirineu que es va fotografiar aquest estiu passat.
Doncs anem al grà. No diré res que no s´hagi dit aquests dies d´encesa polèmica, queda clar, però no volia deixar de fer-me sentir d´alguna manera.
Aquesta és una polèmica que és cíclica, de tan en tan torna a sortir a la llum i aixó, al meu entendre, ja ho deixo dit per endavant, significa que no ha estat ben resolta per cap de les parts implicades directament.
Però si deixem de banda per un moment aquesta part de la polèmica, algú em pot explicar quina culpa té de la seva racció una óssa espantada, acorralada i qui sap ( això ja és de collita pròpia) si ferida o amb cries?
La reconstrucció dels fets que he pogut entendre jo és que la devien espantar els caçadors quan feien una batuda pel senglar, la van espantar amb els trets, amb els gossos i es va sentir acorralada i envoltada pels propis caçadors i pels seus gossos i va intentar fugir enduent-se tot i tothom que se li va posar pel davant, i no faríeu el mateix vosaltres?
M´agradaria recordar que no fa gaires dies ens oferien per televisió imatges, no recordo si d´aquesta mateixa óssa o una altre, i les seves cries tanquil.lament passejant pel pirineu, gravades amb una càmara que s´activa amb el moviment i que no empipa gents als animals. No és molt sospitòs que al cap de pocs dies hagi passat això? En aquell moment recordo que vaig pensar: ” l´han ben fotuda”, i potser tenia raó. La gent que viu allà no ha estat mai d´acord amb el tema, i només falta que el remenis per encendre els nervis altre cop.
Per altra banda suposo que no és un tema ben resolt per part dels que manen i decideixen en la qüestió. A França, al principi tampoc hi estaven d´acord en deixar anar els óssos, però els van prometre indemnitzacions força bones pels desperfectes que poguessin causar i per si mataven algún bestiar, els van prometre gossos mastins per vigilar els ramats i segons tinc entés, el seu govern ho ha complert i la gent s´hi ha conformat, i és més, hi ha pobles que viuen del turisme que va a veure els óssos i a conèixer la seva història. A diferència d´aquí, que els ramaders troben que no se´ls va tenir prou en compte i no se´ls ha facilitat prou el canvi en la manera de portar els ramats, i en certa manera potser hi ha part de raò.
He trobat, buscant informació, una carta a la web d´ecologistes en acció, ón ho explica molt bé, també un blog d´un metge que es diu Ricard, no en sé res més.
I també buscant, finalment, he llegit a El Periòdico del mes de març que, mentre aquí estem en ple debat, a frança es jutja al caçador que va matar l´última óssa considerada vertaderament autóctona del pirineu.
Jo només sé que ha Astúries hi ha 130 óssos que conviuen amb la gent d´allà  i no s´en sent cap notícia, i aquí només n´hi ha 20, quan tota la vida hi havien estat abans que l´home, i la que es lia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!