La lluna en un cove

Ahir vaig fer una passejada a casa dels nostres veïns de la Catalunya nord per anar a Elna i la Maternitat.
Des que vaig llegir el llibre de l´Assumpta Montellà és una història que em té corpresa, com a infermera i com a persona, i poc temps després vaig anar a veure l´obra de teatre ” Punxes a la sorra” a Vic i em va continuar impressionant.
La meva història amb aquest nom bé ja de lluny, quan l´actriu Ariadna Gil va fer de dona del Compte Arnau a la serie “Arnau” que va emetre ja fa anys Tv3, aquest era el nom del seu personatge, i volguent saber més coses sobre aquest nom que tan m´agradava he arribat fins aqui.
Ja fa dies, gairebé un any, que volia anar a visitar Elna i la Maternitat, des de que vaig acabar de llegir el llibre escrit per l´Assumpta Montellà. Vaig saber que es podia visitar i no he parat d´intentar anar-hi fins ahir, que per fi ho vaig aconseguir i complir.
Qui més qui menys li sona l´història del que allà va passar, i si no, recomano ferventment que llegiu el llibre o aneu a veure les dues obre de teatre sobre el fet que ara s´estàn representant.
De tota manera miraré de fer un breu resum per situar-nos. El context històric és la retirada dels republicans catalans i espanyols cap a frança, donat que franco entrava de manera imminent a Catalunya. Aquesta gent, que van ser milers i milers de persones, van travessar la frontera amb frança com van poder, i molts no van arribar …  i l´hospitalitat dels francesos va consistir en confinar-los a les platges d´Argeles i altres properes, en plé mes de febrer, amb pluja, vent sorra molla etc…i sense aixopluc. 
Però com a vegades passa durant les desgrácies hi va haver un àngel de la guarda que vetllava per les dones embarassades que anaven a parar en aquests “camps d´acollida” que en deien els francesos, autèntics camps de concentració i de mort. Ella es deia Elisabeth Eidenbenz, i era una mestra suïssa, no pas infermera, però havia vingut voluntària a ajudar els nens més desfavorits. Va comprar un casalot molt gran, va posar-hi el mínim imprescindible per viure, i aconseguia menjar i diners de la creu roja suïssa.
Aleshores anava a buscar als camps les dones que estaven a punt de parir i als nens petits més febles i els duia a la maternitat, les dones parien en certes condicions, es refeien i ella mirava d´allargar-los l´estada tan com podia, però hi havia un moment que havien de tornar al camp si estaven mínimament recuperades.
El que va passar allà dins d´aquell casalot que es va anomenar la Maternitat d´Elna no ens ho podem ni tan sols imaginar, només te´n pots fer una idea a través de les fotografies dels nadons i les mares que encara hi ha penjades a totes les parets, dels llitets, ara buits, fets amb caixes petites de fusta i els més grandets fets amb fustes i claus per les mares mateixes, veient els noms dels 597 nens que hi van nèixer, veient com és la casa, amb poc més que les seves parets i alguna llar de foc, no hi havia res més. I tot i així era un oasi per les mares i els nens, que, malgrat tot, en les fotografies es veuen riallers, però molt desnodrits.
Vem sortit tots tres compunjits i sense dir-nos res, el dia era fatal, amb fred, vent, neu … i miraves al voltant i pensaves que tota aquella gent havia vingut des de la frontera, també nevant i amb mal temps, a peu … pel mateix camí que feiem tranquil.lament amb cotxe per una bona carretera. Impressionava moltíssim.
No em voldria oblidar de dir que a l´entrada no es paga, ara l´edifici és de l´ajuntament d´Elna, però la noia que ens va atendre ens va dir que quan acabéssim la visita podríem donar la voluntat, si ens havia agradat i si volíem , per tal de poder fer un bon manteniment de l´edifici i seguir fent activitats. Després d´una visita tan emotiva vàrem ser generosos, com créiem que corresponia, i alhora dubtant que aquí o a Espanya això fós possible. Estic segura que recapten més diners així que fent pagar una entrada, i per altra banda vàrem dubtar també que un edifici amb aquesta història i trobant-se en un descampat on s´hi podrien fer moltes més coses ( com pisos, per exemple) aquí o a Espanya estigués dret encara. Clar que ara, amb la llei de la memória històrica potser encara salvarem parts de la nostra història.
Gràcies Assumpta i gràcies Elisabeth, si mai ho llegiu.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!