La lluna en un cove

Em penso que això és una de les coses que ens agradaria a molts, poder tenir la lluna en un cove, en el sentit que cadascú li vulgui donar. Pot ser, a priori, és quelcom difícil i complicat, impossible gairebé, però si és té paciència i es pensa una mica amb calma i tranquil.litat, es pot utilitzar el truc d´agafar un cove ple d´aigua i posar-lo al costat d´una finestra una nit de lluna plena, i ja ho tens, més senzill gairebé no pot ser.

Aquesta és la primera vegada que m´he animat a crear una cosa així. Jo sóc terriblement tímida i sempre m´ha semblat a ningú li interessa el que jo pugui fer, dir o pensar… però no sé, és com tot, depèn com és faci i el que es digui no té perquè comprometre a ningú a res. Simplement són opinions, paraules, pensaments, vivències, que s´intenten explicar tal i com un les viu i sent, i prou.
Aquesta és la meva intenció en voler, de cop, embarcar-me en aquest petit projecte … he llegit altes blocs, m´he assegurat bé que ho volia fer, i aquí estic!!
De moment, per començar, us he parlat d´una de les constants en la meva vida diària, la lluna … sóc molt llunàtica, en tots els sentits. M´entretinc mirant la lluna hores i hores, si puc, i m´afecta força en l´estat d´ànim segons quina lluna hi hagi, i crec molt en el seus "poders" i la seva influència sobre les persones i altres coses.

Però abans que us penseu que sóc una bruixa o qualsevol cosa d´aquestes, us situaré. Sóc infermera, treballo en un Centre d´Atenció Primària i la meva feina m´apassiona de veritat, visc sola amb la Kira, a qui us presento en aquesta foto i l´única que suporta els meus canvis d´horari i el meu mal humor quan m´aixeco al matí. Les coses que m´agraden són moltíssimes, i les anireu descobrint, des de la música i els animals, la natura i el cinema, escruire i llegir o viatjar ( encara que no ho puc fer gaire ) entre altres coses, i la lluna, com ja heu vist. Dedico també tot el temps que puc a estar amb els meus amics i fer alguna cosa junts, ja que per mi és molt important i l´amistat per mi és un valor que a vegades caldria reforçar molt més i, en el meu cas, passa dabant de molts altres.
Bé, per ser el primer dia ho deixo aqui, això només ha estat una presentació, no sempre serà una filosofada com aquest cop, ho prometo, si no seria molt aborrit.

Ah, i a més aprendré a fer servir millor aquesta mena de màquina d´escriure enorme que per mi és l´ordinador!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!