La lluna en un cove

Ahir em va colpir, mentre mirava el telenotícies mig-dia, l´assassinat de Benazir Bhutto. No fa gaire temps escrivia jo un post sobre ella elogiant la seva lluita, la seva valentia, com a política en un país tan difícil i com a dona, i avui l´enterraran al seu poble i a la seva terra, com es mereix. Jo volia afegir-hi ni que fos una petita referència.

No se que més he de dir després de de saber la  notícia de l´assassinat de Bhutto, i menys després de veure les imatges dels seus partidaris i seguidors, i de tothom qui la recolzava absolutament desolats i amb les mostres públiques de l´intens dolor, com és costum en aquells païssos, que senten.
A part d´ella molta gent va morir en l´atemptat, i en els disturbis que es produïren al seu enterrament, és l´impoténcia i l´incertesa de no saber què fer, de sentir-se orfes.
Suposo que podríem dir que és la crònica d´una mort anunciada, ja ho havien intentat un cop i aquesta vegada no han fallat. No han fallat perquè ella no es va rendir, perquè ella segui públicament al costat dels seus seguidors.
Descansi en pau, i sigui on sigui estic segura que continuara lluitant i vetllant per la pau al seu país.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!