La lluna en un cove

Hi estic plenament d´acord, i voldria aprofitar una vegada més, i com que em toca de prop, almenys per ara, per dir-ho ben alt.
Faig extensiva la justa reivindicació dels metges a les infermeres, a les administratives i altres professionals dels CAP que indirectament reben l´aglomeració que s´hi pateix.
Els metges tenen molt volum de pacients diàriament, i les infermeres en nombres absoluts de visites per dia potser en tenim algun menys, però hi hem d´afegir els pacients no previstos com injectables, electrocardiogrameselectrocardiogrames i altres atencions semi-urgents que ens demanen els mateixos metges, afegeix-li ( i això és pels dos col.lectius ) les urgències , des d´una simple sutura, que comporta el seu temps, fins haver d´anar urgentment a un domicili per possible infart, mentre t´estan esperant els pacients habituals, aleshores ja la tenim armada.
I si els metges i les infermeres estan fins als cap d´amunt de feina, a les administratives també se´ls van acumulant la paperassa, les trucades, i les diverses gestions pròpies de la seva feina i tampoc donen l´abast … aleshores és impossible donar un bon servei amb poc temps i havent de citar a l´usuari cada cop més espaiadament. I això sense tenir en compte el nou horari …

Penso que les infermeres hauríem de fer més pinya, anar més a una i aconseguiríem moltes més coses, i en fets com aquest que també ens afecta podríem fer la reivindicació conjuntament amb el metges i tindria més força. No sabria dir la raó exacta, però ens costa, suposo que primer em de creure més en nosaltres mateixes i fer-nos valdre.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!