La lluna en un cove

Des de la meva modesta experiència m´agradaria convertir el comentari d´aquesta notícia, amb sortós bon final, en una petita reivindicació.

La cosa, de fet, estaria resumida en tres paraules: falta de personal.
He treballat en tres residències d´avis, les quals no tenien res a veure entre elles, allunyades en temps i espai, i n´he visitades, tan per feina com per anar a veure algú ingressat, tres o quatre més, i la veritat és que en totes he vist que passa tres quarts del mateix.
Sota el meu paré, el personal que hi treballa, en el 99% dels casos, ja no pot fer més del que fa. És una feina que t´ha de sortir del cor, si no, en dos dies marxes per potes quan veus les condicions de salut dels avis, i la gent que hi treballa dia a dia se´ls estima i els intenta donar allò que potser molts d´ells no han tingut mai, o han perdut fa temps.
Però quan has de cuidar 90 avis entre 4 persones, o bé 40 avis entre 3, mentre has de fer els llits, preparar la medicació de cadascú, llevar-los, dutxar-los, i vestir-los, curar-los i fer-los els controls de salut corresponents, donar-los el menjar, acompanyar-los a dormir etc … això sense comptar que precisament per la mateixa falta de personal moltes vegades has d´ajudar a plegar la roba, netejar, cuinar i altres tasques, ja es percep a simple vista que els números no surten. I de nit, el normal és que com a molt siguin dues persones les que vigilen els avis i els atenen. I ja no parlem del sou, que sol ser de misèria, quan crec que dins el món de la sanitat són el que més haurien de cobrar, per la feinada què fan i la dedicació.
Són persones que per les seves malalties necessiten molt temps de dedicació, i volen que se´ls estimi, i això també vol dir temps, i temps vol dir més persones que els puguin cuidar en condicions.
En el món de la salut fan falta metges, infermeres, auxiliars a tot arreu, però el cas de les residències és totalment alarmant. Clar que si el propietari de la residència no fos un empresari que en té tres o quatre, que no saps ni on és i ni tan sols el coneixes, potser tot aniria millor.

I això seria només un petit resum del que la meva experiència em diu què passa, però aquest tema dóna per molt més, és molt més extens. I no justifico que el pobre avi s´hagi quedat tancat 4 dies en una habitació, això no hauria de passar i menys durant tant temps, algú hauria hagut d´estar al cas, és clar, però només dic que, tal com estan les coses, no m´estranya.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!