Més d’un amic m’ha insistit que, per penjar a internet escrits personals, era molt recomanable que em presentés, de manera que aquí us mostro una breu descripció de mi mateix.
Sóc un jove de 90 anys que he exercit de metge pediatra, crec que de manera honesta, fins a la meva jubilació.
Sóc nascut a Barcelona, fill de pares aragonesos d’origen rural molt humil, però que em van enviar a dos bones escoles a la dècada dels anys 30. A l’edat de 7 anys em varen portar a l’Escola Alemanya de Barcelona, i després a l’Escola Blanquerna. Aquestes escoles van modelar la meva personalitat, adquirint molt prematurament el desig d’assolir constantment coneixements. Així als catorze anys em vaig comprar els diàlegs de Plató i del criteri d’en Balmes.
L’any 1939 a l’entrar les tropes franquistes a Barcelona l’escola Blanquerna va ésser clausurada; i en aquell temps gairebé era un delicte el haver sigut alumne d’una escola catalana com aquella. Tot i això, l’educació rebuda va contribuir al meu interès per estudiar sense interrupció la Història de Catalunya i la Literatura Catalana.
Després de fer el batxillerat, vaig estudiar medicina amb moltes dificultats econòmiques, treballant i estudiant a l’ensems.
Ja a l’edat adulta vaig estudiar pel meu compte Lingüística Romànica, Lingüística Germànica, i també la llengua Hebrea amb el coneixement de la classificació de les llengües del grup semític, tant vives com mortes. Vaig estudiar l’Occità juntament amb totes les varietats dialectals y també el Retoromànic de Suïssa, el denominat Romanx. Amb aquestes dues llengües vaig tenir la satisfacció de veure la intercomprensió que hi havia amb el Català, fet que vaig viure viatjant a poblets d’Occitània i al Cantó Suís del Grisons.
El meu interès per la cultura i llengua catalanes m’ha mogut a llegir obres de diferents autors, i he comprovat que alguns tenen un caire de centralisme polític, amb menyspreu del valor de les llengües com a dada diferencial dels pobles i que en alguns casos silencien actuacions com el protagonisme històric de Catalunya en l’expansió mediterrània a l’edat mitjana. Això em motiva a divulgar el coneixement adquirit i les opinions generades després de estudi i lectura.
Posteriorment també em vaig dedicar a estudiar l’origen de l’Univers i l’Origen de la matèria orgànica, i també les antigues civilitzacions, com podien ser els Sumeris, Accadis,… I més recentment m’he dedicat a estudiar la Relativitat d’Einstein, les partícules subatòmiques i la Mecànica Quàntica tant amb llibres de divulgació com amb altres més tècnics.
Amb aquest blog pretenc trobar una via de comunicació sobre el que més m’interessa: la cultura, la història i la llengua catalanes.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Endavant Senyor Pérez, ja m’agradaria a mi poder tenir la seva joventut!
Realment segur que aquelles escoles de Barcelona et varen influenciar molt en aquesta avidesa de coneixements en àmbits tan diferents que has mantingut tota la vida. Actualment és més difícil incentivar per l’estudi i el coneixement, tot i que podria ser totalment al revés gràcies a l’enorme potencial de Internet.
Amic Joan de fa temps que em vas assabentar de tots els teus coneixements, però aquesta vegada no has posat els “teus estudis de piano”. Tots hem de mirar de aprendre sempre alguna cosa