Estic trist perquè els catalans hem tornat a demostrar que som uns perdedors. Estem tan acostumats a la derrota que fins i tot sembla que en tenim anyorança, i fem el possible per assaborir-la a cada instant. Estic trisc perquè és molt dur veure com som nosaltres mateixos els que ens posem el fre a les rodes del nostre futur, i a sobre, convençuts que ho fem bé. Estem tan acostumats a que ens donguin pel sac que fins i tot ja ens agrada, com aquell que acostumat a menjar ossos vol fer creure a la resta que són millor que un bon entrecot. I com que sóc un derrotat i sempre ho he sigut no tinc por a la derrota, vull dir, que seria facil per algú interpretar les meves paraules com un no saber perdre. Reconec un altre cop la meva derrota i la dels que hem dit No, però també la dels que han dit Sí a un Estatut que demà mateix serà caduc. I per això estic trist, perquè no hem sabut explicar que la opció més valenta i digna pel nostre país era dir No. I dic valenta perquè avui els Catalans hem tornat a demostrar la nostra cobardia, la nostra submissió, el nostre provincianisme, la nostra manca de coratge per exigir el que ens negat i el que és just. I estic trist perquè molts dels que avui han votat Sí el seu cor els deia No, i demà quan els seus fills reclamin un país millor, més lliure i més prosper s’ompliran la boca amb consignes de lluita i els explicaran que ningú s’estima Catalunya tant com ells, mentre tornaran a educar-los en la derrota i la claudicació que ja sembla un tòpic del Català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ens han donat tant pel darrera que em acabat acceptant d’estar ajupits i amb els pantalons baixats com la nostra posició natural.
Estic molt d’acord amb tu… malgrat tots sabiem que sortiria el si avui per primera vegada a la meva vida he sentit vergonya de ser Catala, per que he entes que tot el que ha passat a la nostra historia no ha estat per culpa del que m’havien explicat desde petit: de la mala sort, de que ens abandonessin els Anglesos, de que els Borbons ens tinguessin una especial mania, de que si els Castellans, en Franco, Madrid…. ells.. ells.. ells.. sempre donan’t la culpa de tot el que ens passa a “ells”… pero no, prou victimisme, no es culpa “seva” la culpa es nostra i nomes nostra… al 1979 la excusa era que la democracia era molt recent.. i avui al 2006, quina es l’excusa? potser que som uns cobards?
Nomes em resta als que han votat SI que callin i no plorin quan:
a Madrid inaugurin la M60 i la M70
s’estreni la terminal T5 , per que el segon areoport de Madrid ja ha quedat curt
quan circuleu per les autovies del Sud d’España gratuitament
quan hagueu d’esperar un any i mig per una operacio quirugica
quan d’aci 10 anys les pensions continuin a 400 EUR per mes
quan als col.legis encara hi haguin barracons
quan no hi haguin suficients places de preescolar
seguim sense seleccions
tots els extrangers seguixin pensant que aqui anem amb barrets de marichi pel carrer
les noves empreses tecnologiques es constitueixin al pais basc per que alli hi han excencions fiscals i ajudes que aqui ni sommiarem..
cal que continui?
Som els nostres pitjors enemics…
Salut!
Hi havia una vegada un escorpit que volia travessar un riu. Va veure una granota i la va cridar.
– Granota, que m’ajudaries a travessar el riu? Si ho fas, t’ho agrairé per sempre!. Pujaré a sobre la teva esquena i així podré travessar el riu sense enfonsar-me.
– Au va, escorpit! I si, quan som al mig del riu, tu a sobre la meva esquena i jo a sota, en punxes i em claves el teu verí??
– No puc fer això granota!. No veus que ens enfonsaríem els dos i jo també em moriria?
– Potser tens raó, escorpit!. Au va, doncs, puja i anem-hi!
L’escorpit puja a sobre la granota i van fent via per travessar el riu.
De sobte, quan són el mig de riu, ai las!, ve-t’ho aquí, que l’escorpit va i li clava punxada a la granota i l’injecta el seu verí.
La granota, enmig del dolor i enfonsant-se li crida: al
– Però, què has fet escorpit!!! No veus que ara ens enfonsarem i ens morirem tots dos?? No m’has dit que no ho faries mai, això??
– Ho sento, granota! No he pogut evitar-ho!!. Soc així: ho porto a dins….
————————————————
Astrologia:
Signe astrològic de Catalunya, segons diuen: L’Escorpit
Des de principis de novembre de 2005 a finals de novembre de 2006: Any d’Escorpit