Muntar una empresa es sempre una cosa difícil. I no pas perquè ara estiguem en temps de crisi, sinò perquè cal, no tan sols una bona idea, sobretot un bon feeling entre les persones físiques que pretenen emprendre l’aventura, i això no es sempre facil quan s’hi barregen els diners i l’amistat.
El meu últim post al bloc parlava de la morena que va martiritzar-me durant les meves darreres vacances. Va ser un drama emocional adonar-me que el meu cul havia deixat de ser el d’un bebé i que ara, els meus 36 anys m’havien regalat una morena que em recordava , cada cop que anava al vater, que el temps passa.
Amb una mica de sort i un dit index amb poques manies vaig aconseguir que la morena passes a l’oblit. Descans, relaxació, pau, és el que vaig sentir el dia de la meva primera defecació sense morena. Però el temps va molt depressa i els obstacles que un es troba a la vida no desapareixen, tansols canvien d’aspecte i forma.
Fa pocs dies vaig firmar, amb uns amics, la constitució d’una empresa per a l’elaboració i comercialització de vi al municipi de Sort, de la que ja vaig parlar en el bloc. De fet es com fer realitat un dels meus somnis, fer vi al meu poble i amb els meus amics de sempre, però les coses mai son fàcils. I no és que això sigui un problema, sinó al contrari, un repte que em motiva, les coses fàcils no son mai un bon negoci.
El fet és que fa uns dies varem tenir una forta discusió amb un dels socis, res important, questió de prioritats, però va ser la primera discusió dura, de fet molt més dura del que em podia imaginar, i em vaig colapsar una mica bastant, com quan em va passa alló de la morena que ara el meu benvolgut company Quim torna a remenar.
El dia després de la discusió ens vam reunir els 5 socis per buscar una solució al problema i continuar endavant. Van caure un Trio Infernal, un Lavia +, un Cune Imperial del 82, un Scala Dei del 88, un Pinot Noir Francés que ara no recordo, i finalment, per acabar la vetllada de la millor manera, un Tokaji 9 puttonyos.
De la discusió quasibé no en vam parlar, tansols de futur, d’il.lusió, i de que farem el millor vi que sabrem fer, un molt bon vi.
I aquesta és la història, els problemes canvien de forma però sempre hi són, tan sols cal agafar-los amb una mica d’optimisme i alegria, fins hi tot amb sentit de l’humor, i una bona botella de vi, i quan et passa la ressaca ja no hi son!
Ramon Aytés, la Ramoneta
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!