Benvolgut Ramon, ara ja t’ho puc dir, ja no es matèria reservada. Sé que estás indignat amb Ell, però et demano que t’ho repensis.
Recorda que els grans herois de la Segona Guerra Mundial no van ser els que posaven bombes i feien atemptats, sino els infiltrats als línies enemigues.En aquest cas, passa algo similar. L’idea dels nostres sempre ha estat infiltrar algú als entranyes del’enemic. Ho varem intentar amb el Marichalar ,però era massa ruc i sense carisma. Després la Letizia. La pobra fa el que pot, però no s’en acaba de sortir. Em sembla que li pesará més la remota possibilitat de ser reina que ser fidel a la causa, però de moment anem bé, per que no la pot veure ningú de la família, tret del seu sogre, però només per tirarse-la.
Definitivament, Ramón, el millor ha sigut el nostre Iñaki. Ho tenía tot. Alt, guapo, vasc i jugador del Barça. Era l’ultima carta i es va jugar a fons. Ha esat el Cavall de Troia perfecte. Ha fet exactament el que fa el seu sogre, però a pèl, es a dir, sense covertura legal (no es inmune) ni política i al qual gairebé s’ha carregat o si més no, ha deixat tocat de mort.
El nostre Iñaki en sortirá molt ferit, però les futures generacions sempre li agraïran el seu sacrifici personal en bé de la causa.
Per cert, que a ningú se li ocorri retirar la seva samarreta del Palau Blaugrana. Mes aviat tindríem que fer-li rogatives per sempre més. AMÉN.