Estisorem i estisoreu que ens estisoren?
Un famós diari de Barcelona, amb 130 anys sempre a l’avantguarda escrit en castellà, ha començat a publicar la seva edició en la nostra llengua i per aquest motiu proposa un concurs públic per a que se’ls faci arribar el nostre millor embarbussament.
L’impacte de la crisi econòmica i política dels nostres temps ens ha suggerit el títol d’aquest article com una petita aportació inicial al joc lingüístic.
I és que en moments de preocupació i malestar, de problemes i d’escassetat, és bo destinar un temps a esbargir-se, a fugir dels maldecaps i a refugiar-se en els passatemps i les ironies. Perquè el pensament crític i el sentiment de frustració que sovint ens aclapara sobre aquesta societat que no sap ben bé on va ens arribaria a treure el somrís dels llavis i ens encongiria el cor. I amb l’encongiment de la butxaca, del nostre poder adquisitiu, de les nostres perspectives, ja n’hi ha prou!
Ens diuen i repeteixen que si no es retalla, tot això no s’aguanta. I mira que la construcció del benestar ja era una edifici de ben poca alçada a casa nostra… Els mercats ens estisoren perquè hem demanat massa diners a fora i es fa car tornar-los amb poques garanties. I l’Estat ens estisora perquè li paguem massa impostos sense poder per a decidir què se’n fa. La conclusió és clara: estisorats tots, per treballadors, per ciutadans, per catalans. La saviesa popular sempre ens ho recorda: qui té el cul llogat, no seu on vol.
I el Govern d’aquí, posats a donar exemple com de costum, també s’esmera en les estisorades. Perquè els governs autonòmics veïns que vinguin al darrera n’aprenguin, i, com de costum, mentrestant ens critiquin. La llàstima és que al Cap i Casal, amb tots els departaments del Govern concentrats a estisorar immediatament la despesa, no tinguem tot el Govern abocat amb el mateix afany a estisorar el dèficit fiscal. Llàstima que no hi tinguem tot el Govern centrat en aconseguir més ingressos i ho deixin per a més endavant. Perquè els ingressos hi són, però en altres mans i dedicades a altres prioritats.
I igualment llàstima que no tinguem el Govern concentrat a repartir les penes de forma equitativa entre tots els sectors socials. Perquè ha decidit reduir la qualitat dels serveis sanitaris incomplint l’article 101 del seu programa electoral (Es reduiran les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques) i en canvi sí que ha decidit complir l’article 485 del seu programa electoral encara que tots deixem d’ingressar uns calers a costa que uns quants els mantinguin a la seva butxaca (Suprimirem l’impost sobre successions i donacions).
El gran problema de l’endeutament i la falta de diners, motivat per la desmesurada ambició i desregulació del liberalisme desbocat, ja l’estem pagant entre tots per indicació dels mercats, la Unió Europea i el Govern espanyol. I sota aquesta capa, CiU encara torna a collar el caragol a les classes mitjanes i treballadores esbiaixant de forma immediata la seva acció de govern en favor de les classes més adinerades tot treient-los el pagament d’impostos.
Mentre Duran i Lleida ens alliçona que ni Espanya ni Europa no ens permetran ser independents, el seu exercici ens fa la dependència tan lamentable…
Tanmateix, en la vida cal persistir i tenir fe. Estisorem, estisorem, que la civada guanyarem.
Article publicat al diari digital www.tribuna.cat
Respon a Ausi Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
… i si qui deu mil diu que deu deu, no diu el que deu ni deu el que diu.
Sirguem, sirguem, que la nostra nació aviat guanyarem.