La poesia és una mena de moneda a la qual fàcilment se li veuen les dues cares. Per una banda, tothom invoca la poesia per a moments dolços, fins i tot empalagosos, per a moments de benestar, d’aquells que hom preveu recordar sempre, fins i tot la gent a qui la poesia li és perfectament desconeguda. Per una altra, la poesia ha de batallar eternament com a gènere etiquetat de minoritari, un gènere que arrossega un llast permanent de combat per fer-se visible, per existir. I aquest vessant el coneixen perfectament el poetes, com costa d’editar un llibre i de fer-ne tiratges mínimament competitius en el mercat difícil del llibre!
Però entre el lament i el desig, a vegades succeeixen coses, es produeixen fets, situacions que ens poden arribar a sorprendre i, sense creure que les coses canviaran substancialment, la poesia pren un paper puntualment normalitzat. Aquestes setmanes -deu ser que, malgrat la calor, es nota l’arribada de la tardor, temps sempre més carregat de melangia- el Lluçanès viu un dolç moment poètic, amb diferents iniciatives que ens fan acostar els versos, els mots, els sentiments, les pors, els desitjos amb aquella singularitat que ens aporta la poesia. Primer ha estat l’acte convocat pel GALL repassant la seva llarga relació amb el gran poeta d’Oristà, Josep Riera. Després, la celebració de la primera edició de la Festa Estellés promoguda des d’aquesta casa. I properament, en el marc del Correllengua al Lluçanès, serà la figura i l’obra de Joan Oliver, Pere Quart, qui recorrerà els nostres pobles. Tres noms de primera posant la poesia a l’abast de tothom.
Però no parlem només de recitals i vetllades literàries, també parlem de l’inici del camí d’una col·lecció de llibres de poesia, Versos de l’Altiplà, treballada conjuntament pel GALL i Cal Siller. Un atreviment que cal vetllar i encoratjar, sobretot en aquests moments que semblen tan poc propicis per a la poesia.