Alguns dels nostres augusts comunicadors parlan de sentiment nou, amagat de molts catalans? que ha esclatat quan els de la bandera de sang han guanyat un simple campionat.I això no és així. Quans vots varen tenir el PP, Ciutadans i el PSC a determinades zones de Catalunya a les últimes eleccions?? I quants d`ells han sortit a passejar el brau el diumenge passat?? Siguem seriosos. Un minoria d`ells. I no ni ha per tant. Compareu-la amb la gran manifestació sobiranista a favor del estatut sorgit el 30 de Septembre. Què us sembla? S`han tornat tots espanyols aquests??
I totes les enquestes que poc a poc van afavorint el sobiranisme, on són? Tota aquesta gent ha desaparegut de cop, perquè uns quants milers de colons surtin a celebrar un campionat??
Només és la por dels catalanets de sempre, empobrits mentalment de tants d`any d`esclavitud, amb síndrome d`estocolm, incapaços de posar-se dempeus per exigir i a assolir la nostre llibertat.
On són aquelles persones, partits i associacions capaços de liderar-nos cap a la nostre alliberació?? Qui ens defensa avui?? On són els mitjans de comunicación. que amb comunió amb el seu poble ens acompanyin en aquest procés?.
L`altre dia gran José Antich, el director de la a Vanguardia, encara espanyola, es queixava de la campanya contra la nostre llengua emprada des d`Espanya. I molt encertadament, en Xavier Sala Martin, li va replicar, preguntant-li on era la defensa pública de la nostre llengua en un diari com LV, o en el grup Godó, sempre amagat quan ens referim a Catalunya, sino és per fer articles de Galinsonians.
Tenim el que tenim, però si no desemmascarem definitivament a aquells que juguen en contra, ho tenim malament.
Primer Unitat
Segon: Lideratge
tercer: no tenir por. Som molts i volem guanyar. Ja no hi ha espai per la por.
quart: desemmascarar aquells que sota paraules com centralitat i seriositat només amaguen, dimissió i indignitat nacional.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!