L’ última troballa de Lacomba ha passat a ser la penúltima
Un amic, David Pérez a qui no tinc el plaer de conèixer, li agrada escorcollar entre les revistes antigues buscant allò que més li agrada, que és la història del “cante flamenco”. Ell sap que jo estic interessat en tot allò que fa referència a Lacomba, i quan troba qualsevol cosa que pot interessar-me m’ho fa arribar.
David ha trobat a la revista Papel de Aleluyas, que es publicava a Huelva pel 1927, una col·laboració de Lacomba publicada en 1928 on dedicava uns poemes a Fernando Villalón, Jorge Guillem i Alejandro Collantes.
Papel de Aleluyas, revista literària fundada per Fernando Villalón i Rogelio Buendia, va publicar treballs dels millors escriptors de la generació del 27. És una revista que cal afegir a la llista de les col·laboracions de Lacomba de l’època.
Aquestos treballs queda clar que es feien per correu. Popular Film (1926) es publicava a Barcelona i Lacomba vivia a València. Papel de Aleluyas es feia a Huelva i en 1928 Lacomba estava preparant-se per anar a Galicia a treballar. El que no tinc clar és, per què dedica Lacomba uns poemes a aquestos escriptors que en teoria no es coneixien. Però cal pensar que varen coincidir en algun acte, que tots tenien informació de noves publicacions, tendències literàries, etc. I el que sembla clar és que el principal nexe d’unió entre els escriptors de l’època a banda del viatjar era el correu.
La col·laboració publicada era:
TRES ARISTAS DEL CAMPO
A Fernando villalón
Idilio de árbol y viento
entre el vino del otoño,
el sueño de los crepúsculos
es una rosa de plomo.
Altos los aromas,tienen
la sutilidad del óleo,
se mancha en tono menor
el fervor se lo más hondo.
La hora se estira, filo
de luz, delineado, sobrio,
la vidriera del ocaso
espeja ritmos remotos.
Blonda la gracia suave
del silencio, en un escorzo
se dobla, frio y sin luz…
El cielo se llena de ojos.
——————————-
A Fernando Guillem
Todo el campo, todo el campo
en el brillo se esta hora
espejada sobre el agua
de la acequia silenciosa.
Pájaros de sol, desangran
en ella su última nota,
un acorde de tragedia
todo el instante colora.
Zumba el silencio, apresado
bajo la acequia gozosa,
se estiran en un reflejo
las líneas finas, en sombra.
Campo, campo verde joven,
brisa sutil, anhelosa
de sangre y limón, fecundo
verde entra la tarde honda.
Perfil de luz, en el fondo
ocre y morado; el aroma
de óptimo junio, se anucia
en el temblor de esta hora.
——————————–
A Alejandro Collantes
Banderas en color húmedo
tamizan compacto aire
que se espesa, dominando
todo el verde del paisaje.
Exclamaciones se atinan
en gris inconsciente instante
rosas de luz ya marchitas
bambolean claridades.
Para que más, todo el llanto
limpiara prietos celajes;
después verde y verde vida…
¡ Y el tedio de lo constante!
Juan Lacomba
Valencia, 1928
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!