La Llosa de Ranes al fons, els caquis sense collir donen color a l’hivern.
Lacomba va viure dotze anys a La Llosa de Ranes.
Juan Lacomba ( 1900-1964) va escriure quasi tota la seua obra en castellà, però també va fer alguna cosa en valencià, i no oblidem que també ell va assumir la unitat de la llengua incorporant als seus escrits les Normes de Castelló del 32, en 1935 va publicar “Joc d’alfils” (llibre del que no he pogut aconseguir cap exemplar), d’aquest llibre només tinc una poesia, EL XOP publicada als fascicles de la Gran Enciclopedia de la Región Valenciana, però més tard en 1960 es va posar a la venda un llibret de poesies dedicades a les estacions de l’any. D’aquestes ara veiem la que va dedicar a l’ hivern.
BALADA DE L’HIVERN
Quan el Nadal s’atansa
es en quan naix l’hivern,
el dia te gebrada
i s’entumix de fred
i cada hora que passa
està mes sec el temps.
Quan el Nadal s’atansa
es en quan naix l’hivern.
De gel es torna l’aigua
que passava corrent,
els núvols son tan blancs,
els núvols son tan prets
com a bocins de cendra,
com a bocins de neu.
De gel es torna l’aigua
que passava corrent.
Les branques està nues
de tot el fullam verd
i l’arbre s’estremix
en quan el besa el vent
i l’argila està humida
i esta buit el guaret.
Les branques estan nues
De tot el fullam verd.
I l’horitzó està tèrbol
i en la boira se perd,
el cel es veu tot tou
igual que coto en pel
i no el ratllen en vols
alegres els ocells.
I l’horitzó està tèrbol
i en la boira se perd.
El serení es molt dur,
S’estén per tot arreu,
Per viaranys, dreceres,
Per camps i per carrers;
Cercada de silencis
Fugint passa la gent.
El serení es molt dur,
s’estén per tot arreu.
Si està trista l’aubada
El vespre mes trist és,
No hi han rises ni cobles,
No hi ha soroll ni veus
Que el fred empenta a casa
I al ras no s’està bé.
Si està trista l’aubada
El vespre mes trist és.
Quan el Nadal s’atansa
es en quan naix l’hivern,
de gel es torna l’aigua
que passava corrent,
les branques estan nues
de tot el fullam verd
i l’horitzó està tèrbol
i en la boira se perd,
el serení es molt dur,
s’estén per tot arreu,
si està trista l’aubada
el vespre mes trist és…
que, quan Nadal s’atansa
es en quan naix l’hivern.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!