Hi ha qui parla de persones que tiren una ampolla a la mar amb un missatge dins i esperen.
Hi ha qui parla de persones que tiren una ampolla a la mar amb un missatge dins i esperen. Jo no sé si internet és un mar o un oceà que uneix els pobles i les persones, però el que està clar és que amb aquest mitjà no sembla tan difícil rebre respostes sense que tinga importància la distància.
Vaig demanar informació i he rebut resposta. David, un amic que no tinc el plaer de conèixer i al que des d’ací li envie un abraç, em diu que el 24 de desembre de 1926 la revista Popular Film va publicar una poesia de Juan Lacomba. Sembla ser que, és el nostre Lacomba. Hem trobat una revista més en les que Lacomba va col·laborar. Això confirma allò que ja sabem, en eixa època va publicar col·laboracions en moltes revistes d’Espanya i de Sudamèrica.
La revista es publicava a Barcelona i tenia oficines a Madrid, (Carrer Hortaleza) i Lacomba, si no estic equivocat, vivia a València.
La poesia tenia per títol Cante “jondo” i va ser publicada en una revista de cinema, podem pensar que no és el lloc adequat per a publicar-la, però aquesta revista tenia la costum de barrejar poesies entre els articles que publicava. En el mateix exemplar hi havia una poesia d’ Antonio Machado titulada Esa España se fue, que acompanyava un article titulat “la Danza en la Pantalla”.
CANTE “JONDO”
Cante “jondo”; sentimiento,
todo el dolor de la pena
en los tientos.
Llora el bordón llando hondo,
mientras la prima, es un grito
roto,
y hay en toda la canción
el fervor cálido y rojo
de la desesperación.
¡Cante “jondo”, cante “jondo”.
Entre las notas parece
que se alce un corazón roto!
Tristeza de los burdeles,
dolor de los hospitales,
entre sollozos, blasfemias,
tragedias rosas y cárceles.
Alma del alma española;
celos entre los suspiros
quejidos entre las notas…
Bruma de tabaco;
soleras, guitarras,
y entre las palabras tremantes de angustia
el brillar fatídico de las puñaladas.
Dolor y arrogancia,
suspiros y rabia, besos y sollozos…
En la noche negra, una pesadilla
Es el cante “jondo”.
JUAN LACOMBA
—————————————————————
ESA ESPAÑA SE FUE
Rejas de hierro; rosas de grana.
¿ A quién esperas
con esos ojos y esas ojeras,
enjauladita como las fieras,
tras de los hierros de tu ventana?
Entre la rejas y los rosales.
¿sueñas amores
de bandoleros galanteadores,
fieros amores entre puñales?
Rondar tu calle nunca verás
El que tú aguardas, porque se fue
toda la España de Merimée.
Por esta calle -tú elegirás-
pasa un notario.
que va al tresillo del boticario.
y un usurero que va al rosario.
También yo paso, viejo y tristón.
Dentro del pecho llevo un león.
ANTONIO MACHADO (Popular Film, 24 diciembre 1926)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!