Com que ja és tard per mostrar-vos la cançó d’agost que Juan Lacomba va escriure en el seu llibret titulat “L’any”, ara veiem de la mateixa publicació la poesia titulada Cançó de Verema. Cal recordar que “L’any” es va publicar vespres de Nadal del 1960.
CANÇÓ DE VEREMA
Com el raïm se és maur
en el trull l’esperen ja,
veremadors se n’adonen
joiosos per xafigar.
De la vinya, on bullen vespes
en la tarda, ve un rescalf
que ofega en la ponentada.
Els xanglots són de cristall.
I d’una en altra rabassa
les veremadores van
espigolant el raïm
que dins d’els sarments queda.
Van cercades de cantories
com cigales col·loquiant,
en rises que s’espellifen;
les tisores fan ris-ras.
Els covens se van reblint
de grans negres o daurats,
tións d’or xuplen en ells
i brogen sense parar.
De la vinya al trull fan senda
ases i homens carregats
de cabassos plens de fruita
a caramull, desbordant.
En el trull ballen les cames
el ball del foll trepitjar,
escorrims de suc les banyen
un suc espès i ensucrat.
Del vinyar ve un vent molsós
fornit de cobles i clams,
Entre el sol de la vesprada
les tisores fan ris-ras.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!