Cançó de primavera forma part del treball que Lacomba va escriure en el seu llibret dedicat a les estacions de l’any publicat a València l’any 1960, ara fa quaranta nou anys.
CANÇÓ DE PRIMAVERA
La pupil·la teua, s’obri
En un esguard que se perd.
L’hora, ben assosegada
al refilar tou del vent.
Hi ha una blanura de pluja
devallant del pa del cel.
Sota el fullam de les branques
s’arropixen els ocells.
De la terra munta un baume
Que de blanor està fet;
tota l’argila mullada
es com un gran encenser.
Les herbes les banya l’aigua
que en la tarda està caent,
s’esgarrifen, quan les besa
el vent que fuig tot arreu.
Allavors el vespre es queda
pret en un cel que no veu
i el silenci l’arreplega
damunt del verd que s’estén.
Amiga copsa el miracle
que viu adintre del temps,
la pupil·la no l’esguarda,
sols te l’esguard en el seny.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!