Er ostiu qu’ei acabat. Qu’a estat ‘caud’ e ‘heired’ ath còp, com ua docha escocesa (que mèsque pas escocesa dilhèu ne poiríem díder docha espanhòla, d’ara enlà): per cada bona notícia qu’auíem, ara seguida que mos arribaue eth patac.
Se, per exemple, podies gaudir, un còp per an, d’ua dimenjada de hèsta occitana ena Estivada de Rodés e auies era oportunitat de víuer en prumèra persona un espectacle poetic quejunhie er occitan damb eth catalan, o participaues dera Corsa Aran per sa Lengua -enguan, ja, era dètz-e-ueitau edicion-, eth gòi de poder gésser dera rotina diària quasi-monolingua entà quauque dia, ère trincat per titulars de notícies com eth que te mos hège a saber qu’eth Govèrn espanhòu auie interposat un recors d’inconstitucionalitat contra era lei der occitan deuant deth Tribunau Constitucionau, perque era lei declare ‘preferent’ er us der aranés en Aran.
Un mes e miei mès tard, eth dia 16 de seteme, recebíem damb gòi era naua: eth PEN Club occitan ère estat acceptat per unanimitat coma seccion deth PEN internacionau en 77au amàs internacionau deth Congrès Mondiau amassat en Belgrad, çò que represente un progrès mès entar occitan, era sua acceptacion coma ua lengua mès de cultura deth mon, e non pas ua simpla lengua de categoria ‘regionau’ coma volerien es empèris respectius de cada costat des Pirenèus. Mès ath cap de quate dies mos desvelham damb ua auta docha heireda: “Eth Tribunau Constitucionau suspen cautelarment era lei der occitan”.
Ara que i èm! Se non les agrade eth mot ‘preferent’ aplicat a ua lengua que podem parlar -sigam optimistes- 5.000 persones damb passapòrt espanhòu, ath delà des occitanofòns dera Occitània grana e des valades aupines, alavetz que s’aurien de plantejar era constitucionalitat d’autantes leis qu’includissen eth tèrme preferent, o es sòns derivats, en bèth un des sòns articles: com eth dret preferent de pas dera lei de circulacion, o era preferéncia enes drets de tanteg, retracte e aquisicion dera lei d’arrendaments rustics, o ben era preferéncia ena atencion as hemnes embarassades, ara mainadèra o as vielhs en lòcs d’atencion ath public… Aurien de compréner qu’er adjectiu preferent, en toti aguesti casi, non vò èster sonque ua forma de discriminacion positiva entàs mès febles, ciutadans toti d’un madeish estat… encara qu’a quauques uns mos volguen de ua auta categoria.
Se de vertat avaloram coma cau era nòsta lengua, ara qu’ei eth moment de demostrar se quina ei era nòsta ‘preferéncia’.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!