BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
Un
dia, un gos, reputat en el món dels gossos per la seva gran saviesa,
va passar per un lloc on s’hi celebrava una assemblea de gats.
Estaven tan ocupats a escoltar religiosament a un dels seus que ni es
van assabentar de la seva presència. Així és que es va poder
aturar per escoltar l’orador. Es tractava d’un gat venerable, greu i
seriós. Els parlava amb una gran solemnitat.
– Germans,
deia, pregueu. Pregueu sempre i en tot lloc. En veritat us ho dic,
si pregueu amb fe suficient, s’obrirà el cel i plourà per a
vosaltres, com a manà diví, un devessall de ratolins.
Això va fer riure al gos. Així que va decidir no perdre més el temps i marxar. Mentre s’allunyava anava rumiant: “Arriben a ser ben cecs aquests gats! Quina ignorància! No és pas això el que està escrit. Els llibres ho diuen ben clar i així ens ho ensenyen els antics. Si preguem i ho fem amb fe suficient, no seran pas ratolins el que ens enviarà el cel sinó un os ben gros i guarnit de molla.”
—————————————————-
Conte de Khalil Gibran “El gos savi”, en El Boig (The Madman)
—————————————————-
Totes les religions prometen als seus fidels allò que aquests n’esperen.
Les persones religioses no sempre preguen per esperar una recompensa. Què n’esperen, doncs? Un suport? O la il.lusió d’un suport?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
em sembla massa complicat analitzar per què preguen les persones religioses. Suposo que hi pot haver tants motius com persones… però, crec (i jo no sóc una persona religiosa) que la pregaria funciona de veritat, no pas com una il·lusió, sobretot si es prega amb atenció, amb concentració en allò que preguem. Un estat de concentració per a la pregària, no deixa de ser una estona de relaxació, una estona de tenir cura del nostre esperit, d’estar per nosaltres mateixos, de no dispersar la ment, sinó fer-la descansar pensant una sola cosa a la vegada… o fins i tot una estona en un estat de semi-trànsit que produeix efectes beneficiosos per ella mateixa… tant si hi ha realment “algun déu” que ens escolta o no.
Per això moltes religions proposen pregaries que es reciten de memòria, fins i tot repetitives, així s’obtèn l’estat de trànsit al nivell que sigui. Sempre beneficiós, sempre bo per la ment…
Jo ho veig ben bé així. Però les persones religioses, no totes saben pregar ni treure’n profit de l’estona de pregària… com sempre hi ha de tot a tot arreu… i ja no m’embolico més.
Bon cap de setmana, llaudal !
Khalil Gibran era/és un dels més grans. Gràcies per facilitar-me rellegir-lo.
era per a donar resposta a allò que ens transcendeix i desconeixem però també per a donar suport a l’estructura de grup.
Ens podem fotre de les ximpleries dels altres però com responem tots (ateus inclosos) a aquestes qüestions? Com reforcem el nostre grup? I el mecanisme és gaire diferent?
que confirma clarament allò que ja sabem de les religions. Jo crec que, bàsicament, l’home cerca consol i explicacions. Consol a tot allò que la vida el fa haver de suportar (dolors, patiments, etc.) i explicacions a tot allò que no entén.