BioSofia

La massacre a la universitat de Virginia Tech
ha posat de nou sobre la taula el debat sobre la tinença d?armes de foc. Un
debat nord-americà perquè aquí ningú hi està a favor. Voldria obrir la reflexió sobre aquest ?dret? dels
nord-americans aportant un fet singular de la meva experiència.

Per guanyar-me la vida mentre estudiava a Barcelona vaig estar donant
classes particulars d?espanyol a gent d?aquell país. Eren enginyers que
col.laboraven en la construcció de l?última central nuclear que hi ha per les
terres de l?Ebre.Un d?ells un dia em va assegurar que guardava una arma de foc
a la seva casa d?EUA. Fins aquí res de nou. Però el que de debò em va
sorprendre va ser la justificació que va donar.

Jo em
pensava que la tenien per a defensar-se d?algun possible atracador. Doncs, no.
Com la cosa més normal del món em va assegurar que aquella arma els permetria
defensar-se el dia que vinguessin els russos. El meu astorament va anar
acompanyat de la més gran incredulitat. Fins que al cap de poques setmanes vaig poder constatar
que realment aquella obsessió era compartida per la majoria de nord-americans.
Resulta que a la televisió van passar una pel.lícula titulada ?¡Que vienen los rusos!?
on Norman Jewison
i Nathaniel Benchley feien mofa d?aquesta paranoia dels seus compatriotes.

Buscar l?explicació de la necessitat que
senten els nord-americans de posseir armes de foc en els orígens d?una nació
amenaçada pels ?indis? no és suficient. És la que va proposar TV3 el dia del
múltiple assassinat a Virginia. També a casa nostra els pagesos havien d?estar
a l?aguait constantment pel trànsit continu de tropes de tots colors i poca gent sent la necessitat de tenir un arma. Crec que
el meu enginyer i la pel.lícula esmentada ens encaminen cap a l?explicació
correcta. Els nord-americans de qui s?estan defensant en el seu imaginari és de
l?enemic exterior, per més que ens costi de creure. Un enemic que
va canviant de nom. Fa un temps eren els russos, després han estat genèricament
els àrabs i fa poc es va concretar en Sadam i els seus iraquians.

Aquest enemic no es fabrica sol. Els indis fa molt de temps que han
deixat de ser cap amenaça. La por a una invasió russa era prou ridícula perquè
sorgís espontàniament en persones racionals. Que les possibles armes de Sadam
poguessin arribar a EUA no ho podia sostenir ningú que s?aturés a pensar. Les
suposades proves de fireta que Cheney
va gosar presentar a la ONU anaven dirigides al mercat intern i només podien
convèncer als que durant anys han estat sotmesos a una propaganda que els ha fet
sentir irracionalment amenaçats. Però justament fer servir la raó és el que
no fem i ho saben ben bé els que fabriquen tot aquest imaginari en la ment dels
nord-americans. No és només l?Associació Nacional del Rifle la responsable que
segueixi aguantant la Segona Esmena de la Constitució Americana. Els interessos d?aquesta associació conflueixen amb els de l?elit
nord-americana que vol perpetuar l?expansió del seu país a l?exterior com a mitjà
essencial per a l?obtenció dels seus ingressos econòmics: nous mercats,
petroli, gas, influència, captació de talents…

La tinença d?armes és un reflex d?aquest
imaginari col.lectiu que se sent amenaçat des de l?exterior. Pot fer riure
d?entrada, però crec que n?he donat prou exemples. I aquesta suposada amenaça
exterior és conreada per l?elit que dirigeix la política nord-americana.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!