BioSofia
Cercant la saviesa de l'art de viure
No és poca cosa que algú vegi canviada, en cosa de pocs mesos, la percepció de si mateix i el quadre de les seves relacions. Un xoc per a l’adolescent incipient, que el desastabilitza i el fa menys disposat a aprendre. El centre d’interès es gira cap a la seva pròpia persona com no podria ser altrament. L’aprenentatge, que ve de fora, ocuparà necessàriament un molt segon terme.
Als adults intentar equilibrar les coses. Llàstima que l’eterna provocació del noi o la noia aconsegueixi arrossegar-nos en el seu desequilibri. Quantes vegades ens treu dels nervis i ens fa sentir desarmats! Però nosaltres som els adults, la barra de fusta en la que ell o ella busca inconscientment aferrar-se enmig de la tempesta interior que li toca viure. Farem el que puguem. I qui fa el que pot no està obligat a més, ni amb els seus fills, per greu que ens sàpiga. Estem destinats a ser uns pares imperfectes.
Marcar-lo sense pressionar-lo
L’adolescent necessita una autoritat justa i benèvola que detecti les seves febleses passatgeres i alhora sigui comprensiu amb elles. No és pas fàcil: un delicat equilibri. Concretem-ho.
· Animar la seva feina sense posar el llistó ni massa alt ni massa baix
· Responsabilitzar-lo sense deixar de fer-li costat
· Interessar-se per a ell sense envair el seu espai vital, cada cop més ample.
Fàcil de dir, direu. D’acord, però aquestes referències sempre són vàlides; el que no es pot receptar és l’aplicació en cada adolescent i en cada circumstància. Només en la tasca del dia a dia el pare anirà trobant el punt adequat. I quan es pensi haver-lo trobat, potser l’endemà veurà que s’ha de rectificar. Paciència, això és educar. Una esperança: amb els anys la febrada adolescent es va estingint.
Desestabilitzat interiorment i aclaparat per mil i un interessos nous, l’adolescent necessita un marc de referències clar. Que vol dir:
· Indicar-li que ha de treballar a hores regulars
· Limitar l’ús de les pantalles
. Animar-lo a practicar esports o activitats artístiques. Tampoc en excés
Seguir la seva tasca escolar no vol dir centrar-se només en el rendiment, en les notes. Comença a treballar per a ell i en això s’ha d’insistir. Ja no és l’infant que ha de complaure els pares. És el seu futur el que està en joc, és el seu interès per les coses, són les ganes de construir una persona rica en coneixements i valors. Per tant, res de “És per tu que jo treballo”, “Tant que faig per tu.” sinó més aviat estimular el seu desig
d’aprendre,
de superar-se i veure que va a més
de marcar-se objectius i aconseguir-los,
de saber que desplega el seu potencial,…
Encara que s’hi mostri esquerp, integrar-lo en el món adult, també el dels pares: preparació de viatges, lectura de novel.les i sobre tot discussions de “grans” en les quals es tindrà en compte el seu parer.
En resum, deixar-lo anar tot seguint vigilant-lo. Amb el comandament a distància! Això val sobre tot pels darrers curos de l’ESO. A primer i segon encara necessita no poques moixaines.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
patirem! Per ara millora en les notes. De cop molt més femenina! Em fot més por que una pedregada, Narcís!
Estic contenta, però. L’auto estima li ha augmentat!! I això és el que més em preocupava.
Anem treballant…
No saps el descans, la tranquil.litat i el suport que em dóna llegir-te.
La meva abraçada!