BioSofia

"Bon viatge pels guerrers que al seu poble són
fidels …/ que malgrat llur vell combat, tinguin plaer dels cossos més amants
[…[/ i malgrat llur vell combat, l?amor ompli el seu cor generós.?

Guerrers i amants. Combat i plaer dels cossos. Generositat
en l?amor i en el combat. Torno a Llach, al seu concert de comiat que, editat
en CD, ara podem convertir en piscina de sentiments per a submergir-nos-hi a
plaer. Torno a Llach, als seus matisos, a les seves aparents paradoxes, a la
seva reflexió emotiva sobre la realitat més humana. Una filosofia sentida, la
de Llach. Pura bioSofia.

La vàlua i l?atractiu d?una personalitat recau
en la seva pluralitat, mai en l?adquisició d?un sol valor. Però pren un relleu
especial quan aquesta pluralitat es constitueix sobre la base de la complexitat
dialèctica, quan conjuga valors aparentment contraposats i en troba
l?equilibri. El vell combat ens pot convertir en éssers durs, insensibles, estèrils
per a la tendresa. Per contra, la tendresa unidimensional pot generar persones toves,
disposades a les excuses, disminuïdes o estèrils per a la cruesa de la lluita.

La proposta de Llach no s?explicita només en
aquesta cançó. En altres resulta fins i tot més contundent. ?Que poca força que
tinc… la vull tota per demà quan la gesta porti l?alba. Quanta ràbia que
tinc, potser cal ser gos des d?ara. Que poca esperança tinc, i potser caldrà
deixar-la, que no sigui que esperar ens allunyi més dels actes? (El jorn dels
miserables).

La imatge del gos és molt encertada. En
aquest animal es conjuga manyagueria i ràbia, tendresa per als de casa i ràbia cap a qui ens vol mal. Justament
la imatge del gos és la que em ve al cap quan llegeixo les exigències de Plató
envers els futurs guerrers. Plató aconsella d?educar-los en la gimnàstica i en
la música. Tots entenem que el guerrer necessita disposar d?un cos àgil i fort,
però que se li demani una educació musical resulta sorprenent d?entrada. El
filòsof explica que la música desvetllarà els sentiments benvolents cap als
seus conciutadans evitant així que dirigeixi la violència cap a ells i ?es
converteixi en un salvatge?. Plató i Llach estan en la mateixa tessitura.

Aristòtil pot ben bé afegir-se al grup. Tothom
repeteix que per aquest pensador la virtut està en situar-se el mig de dos
conductes extremes. Per exemple, la virtut de la prudència se situa entre la
temeritat per una banda i la por covarda per una altra. Però no tothom entén
aquest mig de la manera correcta. No es tracta d?un mig quantitatiu: no ser
massa extremós ni en un sentit ni en un altra. De cap manera, la virtut
aristotèlica és el mig qualitatiu. Seguint l?exemple anterior, el prudent no és
tant el que defuig la covardia i la temeritat com qui sap sintetitzar allò
positiu d?ambdues: la voluntat d?intervenció del temerari amb l?avaluació dels
riscos del poruc, però sense la ceguesa del primer ni la sobrevaloració dels
riscos del segon. La personalitat potent, ?virtuosa?, d?Aristòtil també encerta
a conjugar valors oposats.

És fàcil oblidar la fermesa contundent quan
ens delectem en la tendresa i l?amor. Existeix també el perill que qui
s?esforça a remeiar injustícies acabi endurit per l?esforç inacabable. Potser no
seria tan difícil mantenir la doble generositat, la del combat i de l?amor, si
d?entrada els dos valors es venguessin en un mateix paquet. Qui predica la
tendresa hauria d?incloure la lluita en el mateix discurs i qui proclama la
necessitat d?eradicar les injustícies hi hauria d?afegir la necessitat del
plaer i de l?amor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!