BioSofia

I això què vol dir? Millor que embolicar-me en definicions oferiré una constatació que aclarirà força el tema. Quan és que a algú se li acut de proclamar-se realista? sempre és per
evitar que un altre el titlli de pessimista. ?No és que jo sigui pessimista; el que passa
és que sóc realista?. Mai no he sentit algú que digués, per exemple, ?no és que
sigui optimista, és que sóc realista?. Proclamar-se realista és la coartada del
qui se sap pessimista, el justificant de qui es dedica a xafar les noves propostes
dels altres. ?Cal ser realistes!?, tres paraules per carregar-se olímpicament
qualsevol temptativa de canvi. La pretensió de ser realista només s?exhibeix per
torpedinar, per frenar, mai per justificar una proposta de millora. Per això hi
ha qui afirma que el realista és un pessimista disfressat o un conservador
acomodat.

La realitat és sempre canviant. La realitat de
la vida és la d?una força evolutiva que adopta formes cada vegada més complexes
i funcionals. La vida és un repte constant. La realitat humana és la d?un ésser que crea realitats noves gràcies a la potencia de la ment. En conseqüència, la
persona realista seria la que adequaria la seva activitat als reptes de cada
moment. Ser realista és ser il.lusionadament creatiu.

Aristòtil ens va ensenyar que la realitat no
és només allò que fàcticament es presenta als nostres sentits sinó també tot el
que hi està contingut potencialment.
La realitat també està formada per totes les possibilitats que el present pot
desplegar en el futur. La realitat no és només l?arbre que contemplo sinó
l?armari o la figura que amb la seva fusta puc construir. La realitat és
evolució. En paraules d?Aristòtil ?la naturalesa és canvi?. Ser realistes és,
doncs, apostar pel canvi, pel que és possible, per la novetat que es pot
extreure de la realitat actual.

Per impulsar noves propostes es necessita
il.lusió. Tots sabem que amb grans dosis d?il.lusió s?han fet realitat plans
que inicialment es consideraven gairebé impossibles. La il.lusió desvetlla
energies insospitades. La il.lusió és el motor de la realitat canviant.
Clarament, l?optimista és el verdader realista.

Tenir il.lusió, però, no vol dir ser un il.lús.
L?il.lús vol la novetat per la novetat, el canvi pel canvi i la nova realitat
que ell pretén no s?extreu de les possibilitats que ofereix el present. L’il.lús parteix de dades fictícies, imaginades. Dels desitjos en fa voluntat:
és el voluntarisme. L?optimista il.lusionat, en canvi, treballa amb les dades reals
i en fa un càlcul. Fa treballar la ment a més d?escoltar el desig. Sospesa
possibilitats i riscos i hi afegeix una mesura de fe.

Sorprèn, per tant, que s?autonomeni realista
el que pretén mantenir la situació actual. Quan la cautela i la precaució ens
fan defensar situacions inamovibles som presoners de la por i estem frenant
l?evolució normal de la realitat. Quan l?aposta per la seguretat ens porta a
repetir les situacions conegudes, neguem la realitat renovada de la naturalesa
i de la vida. No hi ha més realista que el que es mou per la il.lusió i
l?optimisme.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!