[També podeu llegir aquest post en anglès aquí: “Charles Sheeler – Paintdrawgrapher of factories and machinery (Part I)”]
–
(Sí, aquesta pintura ressembla una fotografia molt bona (pel 1939) d’unes rodes i bieles de locomotora. Es conserva al Smith College Museum of Art, a Northampton, MA, i és merescudament famosa. Juntament amb altres olis, aquarel·les i dibuixos a llapis per aquest estil, va inaugurar una nova tendència en l’art pictòric -se’n va dir “precisionisme”, que és un dels corrents més peculiars del modernisme als EUA.)
–
El nord-americà Charles Rettrew Sheeler (Philadelphia, 1883 – Dobbs Ferry, NY, 1965) s’expressà artísticament amb la fotografia, la pintura, el dibuix, el gravat i el cinema. Destacà en cadascun d’aquests medis, i a més a més, establí entre els uns i els altres una relació molt estreta, i molt infreqüent fins llavors. (Per això, al títol del meu post en anglès l’he anomenat “paintdrawgrapher” -però en català, “pintodibuixògraf” no em sonava bé i ho deixat en “pintògraf”.)
Vegem uns altres exemples d’aquesta retroalimentació -ara entre fotografia i dibuix:
–
–
–
(Tant The Stove (L’Estufa) com Open Door (Porta Oberta) van ser fotografiades a Doylestown House, al Bucks County, Pennsylvania, a la llar que Sheeler compartia amb el seu col·lega i amic Morton Schamberg, i dibuixades uns quinze anys després.)
–
La primera dedicació de Sheeler fou la fotografia, que, en els seus anys de juventut i maduresa (a les dècades dels 20 i els 30) encara no gaudia de la consideració d’art major, en peu d’igualtat amb les altres més clàssiques. Aquest medi fou, al meu entendre, el que ell va estimar-se més i el que va determinar tota la seva obra posterior.
En concret, tant per raons d’afecció personal com de modus vivendi, va fotografiar, més que cap altra cosa, fàbriques i maquinària diversa (però també força graners i sitges). I de les fotos excel·lentíssimes que en feia n’anava traient la inspiració per a dibuixos a llapis i pintures a l’oli i a l’aquarel·la.
De l’oli anomenat “City Interior”, de 1936 -que il·lustra un racó de l’enorme factoria Ford-, no n’he trobat cap imatge fotogràfica prèvia (per bé que segur que n’existeixen); seria interessant de comparar-les amb l’oli, però, des del punt de vista merament documental, no crec que hi aportessin gaire detalls:
–
–
Inversament a la inspiració que treia de les fotos, i com que l’havien captivat de debò les pintures cubistes de Picasso i Braque als anys 20, Sheeler cercava d’obtenir amb la seva càmera unes imatges tan “cubistes” com li era possible; bé directament, amb peculiars enquadraments dels motius, bé superposant i combinant dos o més negatius en una sola imatge -o ambdues coses alhora-. La magnífica foto “Criss-Crossed Conveyors” feta a la Ford Plant, a River Rouge, el 1927, i “Upper Deck”, de 1928, són exemples adients de la primera alternativa:
–
–
–
Un any després, Sheeler faria servir Upper Deck de base per a un oli amb el mateix títol. D’ençà de llavors, pràcticament tot (si no absolutament tot) allò que va crear de més bell i innovador amb la pintura i el dibuix ho havia vist primer a través de l’objectiu de la seva càmera, i naturalment, fotografiat a consciència.
En un món cada dia més mecanitzat, l’equilibri entre abstracció i representació, fotografia i pintura, era difícil d’assolir, però ell ho feia molt bé. Ho podem comprovar amb aquestes vistes de la central termoelèctrica de New Bedford, MA: una foto i un dibuix acolorit amb tremp, de 1940 -que és un dels que més m’agraden d’ell:
–
–
–
–
En la mateixa línia neta, clara i elegant de Fuge, també m’agraden molt American Landscape, River Rouge Plant i Bucks County Barn:
–
–
–
–
–
–
I pel que fa als interiors (altra vegada de la casa del mateix artista, però ara a South Salem, NY), vegeu aquests dos esplèndids olis i una aquarel·la sobre dibuix a llapis, tots de 1931. (Emparello el segon oli, View of New York, amb Cactus and Photographer’s Lamp, igualment del mateix any, per tal de seguir mostrant el paper principal, decisiu, que la fotografia tenia per aquest artista polifacètic; no sé si em caldria dir que la “Vista de Nova York” a què al·ludeix el títol del quadre deu ser (o devia haver estat), molt probablement, dins aquesta càmera de l’època coberta amb un vel negre.)
–
–
Durant uns anys, Charles Sheeler exhibí les fotografies juntament amb les pintures, fent palès el seu convenciment que les obres compartien el mateix status, però alhora amb mèrit propi i entitat pròpia. Tanmateix, una part de la crítica solia jutjar les pintures amb una certa displicència, titllant-les de subsidiàries; simples rèpliques o variacions fetes a l’oli o a llapis -molt ben fetes, això sí, però mancades de contingut artístic-. Això, fals i injust com era, afectà Sheeler, que a banda de deixar de fer exposicions conjuntes va canviar el seu estil pictòric, abandonant l’afany de precisió que l’havia motivat tant (i tan bé). Ens trobem, d’ençà de mitjan anys 40 amb uns quadres que, tot i continuar representant els temes habituals del pintor (indústries, edificis, grans obres d’enginyeria), són més abstractes i imaginàriament acolorits, i els trets de cubisme que ell abans confiava en l’enquadrament i la composició ara són més directament i lliure palesats.
Mostraré un recull de les obres tardanes en un següent article, però per acabar aquest -que ja és prou llarg!- i enllaçar bé amb la continuació, afegeixo dessota una obra, diguem-ne, de transició; o potser més ben dit: de final d’època, atès que encara manté un cert aire de fotorealisme i ‘precisionisme’.
–
–
No unauthorised copying or redistribution. All Rights Reserved.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!