Enguany, que es commemora el centenari del naixement de Joan Vinyoli i Pladevall, i essent com és dia u de gener, em sembla ben adient de recordar aquí un dels poemes del mestre; un que és a la vegada senzill i transcendent, quotidià i meravellós, i que, a més a més, escau molt bé al procés d’alliberament nacional que estem vivint.
“PRIMER D’ANY”
He sortit aviat a voltar pels carrers
de la matinada, he mirat els horts
de la nit freda
que finalment ha deixat entrellucar el nou dia.
He pensat que faríem
alguna cosa junts:
inventarem un núvol
de foc? Desviarem un riu?
Abaixarem muntanyes? Aturarem el mar?
Les mudes flors d’un altre
jardí, potser,
se’m tornaran paraules.
Aquest és el primer
dia de l’any:
et donaré dos llibres
que t’he comprat.
En un cafè
t’hi posaré minuciosament
endreces.
Beurem després alguna copa junts.
[Joan Vinyoli: “Ara que és tard”; Barcelona, 1975]
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!