Para uns, negro, para outros, branco; e para todos, traspoleirado.
Rosalía de Castro
El mot traspoleirado el podríem traduïr al català com a descol·locat.
Si les persones som el que ens sentim és evident que Barack H. Obama és negre. Així es reconeix ell, malgrat que la seva mare -que fou qui el va criar, juntament amb els avis materns- era blanca com la llet.
Sembla que Obama no va començar a tenir consciència de la seva negritud fins que va arribar a la universitat, i suposo que el fet de casar-se amb una dona negra va refermar encara més la seva tria. Però cal tenir molt present que Obama, a diferència de la immensa majoria de polítics negres que l’han precedit, no fa un discurs racial, dirigit només als de la seva raça. El seu és un discurs integrador i obert a tothom, que inaugura una època postracial als EUA.
Per tant, jo no crec que Obama estigui descol·locat, en terra de ningú. Al contrari, penso que se sent còmode en els dos mons, ja que la seva experiència vital l’ha situat amb un peu a cada lloc.
O sigui que això de La Trappola no ve de l’italià sinó del gallec? 😉
Sobre Obama, jo penso que, tal com vam dir al seu dia, que els trapoleirats seran els que hi han posat massa expectatives en aquest home. I no parlo dels americans sinó dels europeus que s’han muntat no se quina pel·lilcula.
Jo crec que no serà mal president (millor que l’anterior segur)…per als americans, és clar.
Si les persones som el que ens sentim és evident que Barack H. Obama és negre. Així es reconeix ell, malgrat que la seva mare -que fou qui el va criar, juntament amb els avis materns- era blanca com la llet.
Sembla que Obama no va començar a tenir consciència de la seva negritud fins que va arribar a la universitat, i suposo que el fet de casar-se amb una dona negra va refermar encara més la seva tria. Però cal tenir molt present que Obama, a diferència de la immensa majoria de polítics negres que l’han precedit, no fa un discurs racial, dirigit només als de la seva raça. El seu és un discurs integrador i obert a tothom, que inaugura una època postracial als EUA.
Per tant, jo no crec que Obama estigui descol·locat, en terra de ningú. Al contrari, penso que se sent còmode en els dos mons, ja que la seva experiència vital l’ha situat amb un peu a cada lloc.
O sigui que això de La Trappola no ve de l’italià sinó del gallec? 😉
Sobre Obama, jo penso que, tal com vam dir al seu dia, que els trapoleirats seran els que hi han posat massa expectatives en aquest home. I no parlo dels americans sinó dels europeus que s’han muntat no se quina pel·lilcula.
Jo crec que no serà mal president (millor que l’anterior segur)…per als americans, és clar.