La trappola

En Marcel és un jove francès de trenta i pocs, de Lió. De fa un parell d’anys viu a Buenos Aires, on va trobar el que és l’amor de la seva vida, la Clara. De moment està sense feina. El fet no el preocupa massa pels estalvis que té dels anys que va treballar en un despatx de la Défense de París. Fa estirar els diners el màxim que pot, i com la Clara ja ha acabat de pagar el pis que va comprar en la seva època d’estudiant, no necessiten gaire per sobreviure. El problema d’en Marcel és que el fet de no trobar feina l’ha convertit en un il·legal, un “-sans papiers!” com diu irònicament. Explica amb un perfecte accent porteño -exceptuant les impossibles erres- el dia que va anar a explicar el seu cas a l’ambaixada. Li van dir que no és preocupés, que mentre no es fiqués en cap merder, no hi hauria cap problema; i en el cas que s’hi fiqués, ja hi seria, o sigui que no hi havia motiu per preocupar-se. En tot cas el que podia fer és abandonar el país cada noranta dies, i tornar a entrar com a turista. I així ho fa, cada cert temps agafa el camí de la frontera, al veí Uruguai, o quan els diners són suficients aprofita per visitar altres països del continent sud-americà. Així en tornar rep el premi del segell al passaport. A l’arribar a casa l’ensenya carinyosament a la Clara que el rep amb un somrís alleujat, com si fos la prova d’un nou idil·li renovat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!