La trappola

Sembla que ja estem de ple un altre cop en campanya electoral, el PSC-PSOE ja ha tret el seu manual electoral on hi diu -com sempre- que cal treure a passejar alguna polèmica sobre la immigració, aquesta vegada però presenten novetat per adaptar-se als nous temps, i ens parlen de la possibilitat de facilitar el dret a votar a les eleccions municipals als immigrants no comunitaris. El tema seria prou interessant si tot plegat no fos un cortina de fum electoralista, els immigrants no comunitaris en certa manera ja tenen reconegut a la Constitució el dret a vot a les eleccions municipals, a l’article 13.2 podem llegir:

2. Solamente los españoles serán titulares de los derechos reconocidos en el artículo 23, salvo lo que, atendiendo a criterios de reciprocidad, pueda establecerse por tratado o ley para el derecho de sufragio activo y pasivo en las elecciones municipales.

A l’article 23 hi diu:

1. Los ciudadanos tiene el derecho a participar en los asuntos públicos, directamente o por medio de representantes, libremente elegidos en elecciones periódicas por sufragio universal.
2. Asimismo, tienen derecho a acceder en condiciones de igualdad a las funciones y cargos públicos, con los requisitos que señalen las leyes.

Així que en tot cas ?i mentre no hi hagi voluntat de modificar la Constitució- el govern espanyol no pot fer gaire més que adaptar la llei electoral i promocionar el vot dels espanyols a les eleccions dels països d?origen dels immigrants, això però dependrà de la voluntat dels diferents governs no comunitaris i no pas de les lleis que pugui aprovar el govern espanyol. Segons Joan Herrera el criteri de reciprocitat ja es compleix en el cas d?Islàndia, Nova Zelanda i el Perú, probablement els únics 3 casos que podrien ser incorporats a les eleccions municipals del 2.007, sembla però prou difícil que a curt termini es puguin incorporar altres països. Arribats a aquest punt hi ha poc més a dir, és perfectament lògic i normal que el govern espanyol promocioni la participació de la immigració a les eleccions municipals i reguli per llei sota quines condicions es farà aquesta participació, en aquest context les declaracions de Duran i Lleida poden no semblar les més correctes o no agradar a molta gent, el deure de saber el català podria no ser una condició obligatòria per accedir al dret a vot en unes municipals, ja que no és del dret a la Ciutadania del que estem parlant, però tampoc cal exagerar, cal pensar que qualsevol immigrant de la resta de l?estat tindrà la ciutadania catalana i segons el nou estatut el "deure" de conèixer el català, resulta paradoxal llavors veure com un immigrant de Badajoz tindrà el "deure" de conèixer el català i no en canvi un de Guayaquil o Groningen, en aquest cas les lleis ens podrien acabar portant a una situació ben absurda. Joan Saura en canvi considera una postura xenòfoba i d?extrema dreta exigir als immigrants cert coneixement de la llengua i cultura pròpia, no va tindre però cap mena d?inconvenient en votar afirmativament un estatut que reconeix el "deure" al coneixement de les dues llengües oficials, deure que afecta a tots els immigrants d?altres zones de l?estat i a aquells immigrants no comunitaris que per les raons que sigui poden accedir a la ciutadania catalana, en aquest cas però en Joan Saura no parla de xenofòbia, pot ser ja no recorda el contingut de l?estatut per al qual va demanar el vot. En lloc d?anar donant lliçons d?anti-racisme podria el conseller fer una ullada al que està passant a Mauritània, de pas preguntar-se perquè els subsaharians no poden entrar a l?estat espanyol ?com la majoria d?immigrants- amb un visat turístic. Pel color de la pell pot ser? O per l?idioma?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!