La trappola

La trappola che non acciuffa niente

14 de març de 2006
1 comentari

Aeronacionalisme.

Demanar el traspàs dels aeroports no és tant un tema de nacionalisme identitari com d’eficiència econòmica. El model que l’Estat Central i la Comunitat Autònoma de Madrid pretenen imposar, de potenciar l’aeroport de Barajas en detriment del de Barcelona, no només és perjudicial pels interessos catalans sinó que també ho és pels interessos espanyols. M’explico amb un exemple, si algun dia voleu viatjar a un país asiàtic des de Barcelona us trobareu que pràcticament no hi ha vols directes, haureu d’escollir llavors de fer una escala a Madrid -on hi ha tants vols directes com vulgueu- o bé decidireu de fer escala en algun altre país europeu més a l’est, el resultat llavors és que la majoria de viatgers catalans acaben potenciant "altres" aeroports competidors de Barajas.

Una política responsable i eficient potenciaria Barcelona per poder fer vols intercontinentals, d’aquesta manera i amb el pont aeri, les dues ciutats es complementarien perfectament, és evident que tots plegats sortiríem guanyant, si Madrid s’orienta als vols americans i Barcelona als orientals la major part d’escales es farien dins del propi Estat. A manera d’exemple, si busco a TERMINAL A vols de Barcelona a Bangkok pel 2 de juny em trobo que de 196 opcions només 17 fan escala a Madrid, de les quals 7 són inútils per viatgers catalans en fer encara una altra escala en una altra ciutat europea. Trobo a més 33 alternatives més barates fent escala fora de l’Estat espanyol, que el vol més econòmic via Madrid. Sorprenent és també que dels 10 vols d’Iberia per Bangkok no n’hi ha cap de directe, i tots fan escala a Londres.

Ho hem de tindre clar, la posició tancada del PSOE en aquest tema no busca protegir l’interès general, és només una mostra de nacionalisme espanyol absurd.


  1. L’aeroport del Prat te una certa potencialitat, encara que no serà mai tant important com CDG o Heatrow. Però molt més important que ara si que ho pot ser.
    Fa molts anys que des dels diversos governs espanyols porten una política d’ofeg contra l’aeroport. És la política del si no està a Madrid no interessa.

    La teva visió que els catalans, forçats per no tenir vols des del Prat acabem anant agafant vols amb escala a qualsevol banda (àdhuc Madrid) és constatable i quantificable. Però pels càlculs espanyols no és una pèrdua (no li importa el que es perd a Barcelona), és un guany (perquè un percentatge va a Madrid).

    Les comunicacions amb l’aeroport són un altre exemple. Una comunicació ràpida i directe amb l’aeroport (TGV) pot atreure passatgers de fins 300/400 quilometres per a llarga distància . Pequè no ha de tenir-la de connexió el Prat ?. Doncs molt senzill, perquè pot atreure passatgers de Saragossa i València.
    Des del punt de vista econònim espanyol, això és una perdua (alguns deixerien d’anar a Madrid des de Saragossa i València ). També atreuria Barcelona passatgers de Perpinyà o Montpeller, però això, encara que incontestablement seria un benefici per l’Estat espanyol considerat globalment, és ignorat pel poderr d’aquest estat.
    Posant-ho amb fórmules : encara que tinguem un (+Barcelona -Madrid) millor que (+Madrid-Barcelona), l’ única part que apliquen és el (+Madrid) millor que (-Madrid).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!