Laia Jurado i Canadell

Tot tornant de les vacances, durant la primera setmana de setembre ja hem recuperat el ritme i ja ens queda lluny el record de l’estiu.  No ha estat un començament a poc a poc, sinó que ja ens hem submergit de cop a la feina diària.

El primer bon dia polític a l’ajuntament de Vic ha estat la junta de portaveus, on cada grup municipal presenta les seves  propostes per debatre en el ple.

Aquest cop ens ha sorprès l’equip de govern, amb ERC al capdavant, amb el tema del finançament de l’administració local, demanant a l’Estat Espanyol que prengui mesures econòmiques per la viabilitat de Catalunya, demanant a la Generalitat que sigui ferma en les negociacions pel finançament i que, alhora, vetlli per l’economia dels ajuntaments. 

Crec i diria que no m’equivoco, que l’equip de govern de l’ajuntament de Vic ara està “acollonit” econòmicament parlant. Tants diners que venien de Madrid, tants projectes que ens els finançava la Generalitat i de cop s’ha tancat l’aixeta?. I ara, ens volen fer  corresponsables de les seves negligències.

El PSC, que té el seu “amic a Madrid” que es preocupin per vetllar pel nostre país, no plorant des de la Generalitat, sinó amb empenta i decisió. Ells van votar a favor de l’estatut, o sigui, que exigeixin el què ens deuen, fins i tot des d’aquest estatut que no deixa de ser un xurro. No hem d’anar a remolc de l’Estat Espanyol, sinó que hem d’exigir allò que és nostre i deixar clar que ja estem cansats.

Uns altres, els d’ERC, dient no a l’estatut però governant amb ells. Penso que han perdut el nord i no saben cap on naveguen. No cal recordar que en l’últim ple de Vic no van acceptar la moció de la CUP per tal de què el dia 11 de setembre onegés al nostre ajuntament l’estelada, igual que farà en tants altres ajuntaments catalans i això que no deixa de ser un símbol posa de manifest el seu oportunisme polític.

Els d’ICV, només cal veure l’episodi d’en Saura negociant amb en Zapatero per tal que aquest no comparegués per parlar del finançament català, cosa que fins i tot li han criticat els seus socis d’EUiA.

I CIU  quan estava al govern es va adormir amb tant i tants i pactes de “governabilitat” sense obtenir res important a canvi, llavors deia unes coses i ara en fa unes altres i el nostre alcalde que esperava els diners a canvi de que el seu partit donés suport als pressupostos de Madrid i ara… ja en parlarem.

En definitiva, tots uns cagadubtes i desorientats. Hem d’exigir a la Generalitat que els impostos que nosaltres paguem reverteixin a Catalunya, que al cap i la fi són diners nostres i en tot cas tenir clar que fins que no siguem un país lliure i independent estarem sempre igual anant a manllevar el que tinguin a bé donar-nos.

Imatge: http://www.edp.cat/wp-content/uploads/2008/05/negociacio.jpg