Laia Jurado i Canadell

Aquest dissabte hem pogut tornar a gaudir de partits de la selecció catalana en diversos esports, amb el partit de la selecció de Catalunya contra la d’Argentina com a partit amb un seguiment més massiu. Com cada any l’èxit de públic ha estat rotund i moltíssima gent ha anat a recolzar la nostra selecció en un dia tant significatiu com aquest. Però si ens ho mirem fredament, quants any fa que estem celebrant aquestes jornades? Quan fa que un cop l’any o dos ens permeten jugar partits de la selecció, després de patir prohibicions i negociar dates i horaris per fer-nos callar un any més?

Penso que ha arribat l’hora de forçar que prenguin posicions clares i sense maquillatges dels màxims responsables polítics, sobretot des de la Generalitat i el Parlament de Catalunya i també dels directius de clubs i els esportistes catalans, ja que quan hi ha hagut la implicació dels jugadors ja tenim l’oficialitat d’alguna de les nostres seleccions, encara que de moment sigui en esports minoritaris o esports on la base principal dels jugadors és catalana i, sens dubta, que si els jugadors catalans es neguessin a formar part de la selecció espanyola, tot i que ja estem acostumats a sentir les implicacions negatives que aquesta decisió tindria en la seva carrera esportiva o en la seva promoció personal, ben segur que tindríem un pas més.

Ara bé sense la implicació decidida de les institucions públiques i els polítics és molt difícil que mai puguem aconseguir la oficialitat de les seleccions, ja que ens cal unitat per reclamar el que és nostre. Els catalans ja estem cansats que ens “la fotin anant i tornant” i que tot siguin promeses que no es compleixen mai, i no em refereixo tan sols a temes esportius.

Cal que a tothom li quedi clar que som una nació i que com a tal tenim tot el dret del món a jugar en qualsevol esport amb la nostra pròpia selecció sense necessitat de demanar permís a ningú de fora. Pot ser que en això com en altres tantes coses calgui deixar de banda el nostre “seny” i ser més agosarats i que els polítics segueixin el clam massiu del nostre poble. Una nació, una selecció.