Laia Jurado i Canadell

Mestra de la República Catalana

9 de setembre de 2009
Sense categoria
3 comentaris

INDEPENDÈNCIA: SI, SI i SI

Ja poden dir el que vulgui l’estat espanyol, la justícia espanyola i els partits espanyols o filo-espanyols.
Serem independents avui, demà o demà passat, però ho serem.
Ja n’estem farts de l’estat espanyol que parla molt de democràcia, però s’espanta quan aquesta democràcia la volem fer servir per decidir el nostre futur com a poble.
Ja n’estem farts de la justícia espanyola, que prohibeix una consulta democràtica i aprova una manifestació falangista contra l’ús de la democràcia.
Ja n’estem farts dels partits espanyolistes, per molt que portin la paraula Catalunya en el seu nom.
Ja n’estem farts del tacticisme d’ERC, que tan sols treu la seva marca d’independentistes quan creuen que els hi perillen els vots que els mantenen al seient que a la pràctica utilitzen al servei de l’estat espanyol.
Seguim l’exemple d’Arenys. Independència, ja.

La Festa Major Jove de Vic (del 2 al 6 de juliol)
29.06.2008 | 9.39
A Sense categoria
PLA PER LA GUÀRDIA URBANA I PLA PELS BARRIS DE VIC?.
07.05.2008 | 7.27
A Sense categoria

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Laia, saps millor que ningú (o ho hauries de saber, si et dediques a la política per alguna cosa més que per passar el temps), que Arenys és el començament, però en les circumstàncies actuals del Principat de Catalunya, la independència vindrà d’una proclamació des del Parlament, feta per una majoria independentista.

    1) Un referèndum a nivell català és impossible de fer -i menys ara, després d’Arenys-, perquè és massa difícil d’organitzar i massa fàcil d’impedir. (si no t’ho creus, pergunta-ho a l’Ibarretxe).

    2) Tots els referèndums locals que es faran a partir d’ara ens duran a una situació propícia, però no seran suficients: quanta gent votarà (i què votarà?) a Barcelona, o a l’Hospitalet, o a Cornellà? Recorda que a tot Osona hi ha si fa no fa tanta gent com en un sol dels deu districtes de Barcelona.

    Només queda la via de Kosovo: el Parlament. Per a això, ens cal una majoria independentista qua ara no tenim (només 21 diputats de 135). Per a això, cal: a) que ERC creixi, b) que CDC faci el pas i aposti per la independència, c) que el Reagrupament, si es presenta, sumi més gent provinent de l’abstenció que la que prendrà a CiU i ERC, i d) que vosaltres us mulleu, asumiu riscos i us presenteu. Com pots veure, no podem prescindir de ningú que no s’autoexclogui.

    Ja tindrem temps per a barallar-nos DESPRÉS de la independència, si vols. Fer-ho abans sí que és estar al servei (ni que sigui inconscientment) de l’Estat Espanyol.

    Jo tinc clares les meves prioritats. I tu, les teves?

    Cordialment,

    Pau Comes

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.