Laia Jurado i Canadell
Mestra de la República Catalana
16 de gener de 2008
Sense categoria
8 comentaris
ELECCIONS EN UN PAIS MOLT LLUNYÀ
Dilluns, amb la dissolució del Parlament espanyol acaben de donar el tret de sortida a les eleccions espanyoles pel proper dia 9 de març.
I què vol dir això?.
Doncs que tornarem a estar sota el bombardeig de la pre-campanya i la campanya electoral i que a la televisió tindrem monogràfics PP i PSOE fent promeses i propostes sobre dos temes bàsicament: el terrorisme i les infraestructures. Això si durant aquests mesos totes les ajudes estatals que van prometre i que encara hi ha moltes famílies que no han rebut, no pateixin, que per guanyar un vot més, segur que les paguen.
I què vol dir això?.
Doncs que tornarem a estar sota el bombardeig de la pre-campanya i la campanya electoral i que a la televisió tindrem monogràfics PP i PSOE fent promeses i propostes sobre dos temes bàsicament: el terrorisme i les infraestructures. Això si durant aquests mesos totes les ajudes estatals que van prometre i que encara hi ha moltes famílies que no han rebut, no pateixin, que per guanyar un vot més, segur que les paguen.
I des de Catalunya què?
Doncs també tenim pre-campanya i tindrem campanya prometent canvis, que tothom sap que després no es compleixen. Des dels ajuntaments, els partits que es presenten a aquestes eleccions també han començat a activar els engranatges electorals i les estratègies polítiques i ja es comença a notar la pre-campanya i així s’entenen algunes actituds que busquen titulars dels mitjans de comunicació i responen més a una recerca del vot en les properes eleccions que a la defensa dels interessos dels ciutadans del municipi que representen.
Per mi aquestes són unes eleccions en un país que no és el meu i penso que ara sí que és un bon moment per dir que com a catalans, tenim el dret a decidir i, desmarcar-nos de l’Estat Espanyol. Fer-los veure que no tenim res en comú amb les estratègies i alguns dels projectes que prometen en la campanya electoral. Que estem cansats de que se’n riguin de nosaltres. Que estem tips que a Barcelona tot el que foraden sota a terra s’ensorri (jo no ho he sentit a gaires ciutats que això passi tant sovint). Que tampoc volem que es vulguin vendre el territori amb la MAT. Que ja n´hi a prou que de tots els impostos que paguem se’ns tornin una part tant petita que només serveix per fer que el país vagi més endarrere en lloc de créixer i avançar.
Crec que tenim un país que pot ser autosuficient, i que tenim totes les estructures i la capacitat per funcionar sols, no necessitem anar agafats de la mà d’un altre que l’hem de portar a remolc i a més ens pren tot el que pot i més. Hem de ser valents i ara que tenim una oportunitat aprofitar-la per tornar a fer sentir la nostra veu i no quedar-nos només amb aquella manifestació del dia 1 de desembre; sinó demanar o millor, demostrar, que ja ens hem fet grans com a país i que ens volem independitzar d’una vegada.
Que ens deixin créixer sols.
Doncs també tenim pre-campanya i tindrem campanya prometent canvis, que tothom sap que després no es compleixen. Des dels ajuntaments, els partits que es presenten a aquestes eleccions també han començat a activar els engranatges electorals i les estratègies polítiques i ja es comença a notar la pre-campanya i així s’entenen algunes actituds que busquen titulars dels mitjans de comunicació i responen més a una recerca del vot en les properes eleccions que a la defensa dels interessos dels ciutadans del municipi que representen.
Per mi aquestes són unes eleccions en un país que no és el meu i penso que ara sí que és un bon moment per dir que com a catalans, tenim el dret a decidir i, desmarcar-nos de l’Estat Espanyol. Fer-los veure que no tenim res en comú amb les estratègies i alguns dels projectes que prometen en la campanya electoral. Que estem cansats de que se’n riguin de nosaltres. Que estem tips que a Barcelona tot el que foraden sota a terra s’ensorri (jo no ho he sentit a gaires ciutats que això passi tant sovint). Que tampoc volem que es vulguin vendre el territori amb la MAT. Que ja n´hi a prou que de tots els impostos que paguem se’ns tornin una part tant petita que només serveix per fer que el país vagi més endarrere en lloc de créixer i avançar.
Crec que tenim un país que pot ser autosuficient, i que tenim totes les estructures i la capacitat per funcionar sols, no necessitem anar agafats de la mà d’un altre que l’hem de portar a remolc i a més ens pren tot el que pot i més. Hem de ser valents i ara que tenim una oportunitat aprofitar-la per tornar a fer sentir la nostra veu i no quedar-nos només amb aquella manifestació del dia 1 de desembre; sinó demanar o millor, demostrar, que ja ens hem fet grans com a país i que ens volem independitzar d’una vegada.
Que ens deixin créixer sols.
Comparteix això:
Relacionats
Sopar, pregó i concert de Miquel del Roig
A Sense categoria
Aprovació provisional del POUM
A Sense categoria
“donaCUP”
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens una mira molt curta amb el teu municipalisme, culpa de la vostra impossibilitat de fer cap projecte nacional. Com que no sou capaços de crear cap projecte conjunt creïble que vaja més enllà del vostre poble us auto-justifiqueu dient-vos que no importen les eleccions espanyoles. Però mira com mouen el cul els vostres idolatrats abertzales de Batasuna, que fan tot el possible per ser-hi present.
Diràs que són unes eleccions que no són del teu país. és veritat, ni tampoc del meu. Però són unes eleccions on es mouran lleis i diners del teu país, del nostre país, al qual afectaran. El dia que isques de la teua bombolla feliç pot ser te n’adones de la realitat.
Jo sóc de la CUP, sóc d’esquerres i sóc català! Crec que es pot ser les dues coses i també comparteixo l’opinió de la Laia, no podem anar predicant d’independentistes i després fer el joc als espanyols i anar a votar a espanya, perque, per la mateixa regla de tres també tindriem dret anar a votar a frança o alemanya, tots són païssos estrangers. ah, tu que saps si els batasuna són els nostres idols o no? i a part el que fagin ells no vol pas dir que nosaltres també ho haguem de fer. Que nosaltres ja sabem el camí a seguir sense que ningú ens digui per on hem d’anar. (hi molt menys els espanyols per molts diners que tinguin!) Molt bé Laia!
El que diu la Laia jo també hi crec! encara que sigui les eleccions en un país que tenim el costat, penso que es un país que ens cau lluny, molt lluny! tant lluny que no hi tenim res en comú. Ni ells ens accepten com a veins ni nosaltres els volem com a companys de camí.
Supose que si votareu al País Basc també us abstindríeu, no?
Els catalans tenim un problema. Aquest problema es diu Catalunya i no pas Espanya com volen fer-nos creure. A ells ja els hi va bé que tot el dia parlem d’ells, amb ells o sense ells. Publicitat gratuïta. Catalunya ha de deixar de banda el seu maleit seny i tirar per la banda nacionalista hispànica. La única manera d’aconseguir la sobirania és apropant-nos al país veí. Hem de ser hipòcrites com son ells, apropar-nos, fer la rosca, assentir amb tot per guanyar l’estima. Comparem-nos al fomentalisme islàmic. Una vegada tinguem les bases ben creades, atacarem. No podem guanyar des de l’extrem. Necessitem tindre majoria per totes bandes. Quan això sigui possible tidrem la clau de la independència. No podem correr. Potser no ho veurem però, vist el que hi ha, no tenim cap altra sortida