AGOST
Tot déu de vacances i jo mirant-me la lluna plena com una fava embadocada, passejant tota sola pels carrers del poble, escoltant el cucut de matinada, somiant desperta, esperant que tard o d’hora desapareguin totes les esperances… (segueix)
No estic trista. És una melangia estranya, una barreja d’indolència i cansament, com si ja ho hagués viscut tot i el futur no hagués de ser res més que reiterada mandra atapeïda de records inútils… L’agost m’agrada perquè no m’obliga a res. Fins al dia 15 sóc completament lliure. No llegeixo diaris. No veig la tele. No vaig a la platja. Els meus "amics" han marxat fora… Sóc lliure de perdre el temps, de llevar-me tard, de fer la migdiada, de mirar la lluna plena i escoltar el cucut de matinada… Estic encantada. No, el món encara no s’acaba.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!