La perfecció no existeix. Pretendre-la és símptoma d’irrealisme o d’idealisme (que, al capdavall, són sinònims). És com el fet de "netejar". Netejar no és res més que canviar la brutícia de lloc. La brutícia no és eliminada, sinó desplaçada. Cada cop en generem més. Els abocadors no els vol ningú. Voler un món "net" és voler un impossible.
Hi ha blocs que permeten fer comentaris. No és el nostre cas. Els blocs amb comentaris reben més visites. La possibilitat de la interactivitat amb els ciberlectors serveix per a inflar una mica més l’ego del bloguer o bloguera, atès que la immensa majoria de "comentaris" són d’amics o amigues que solen estar d’acord i no aporten
It shall clasp a sainted maiden whom the angels name Lolita—Clasp a rare and radiant maiden whom the angels name Lolita.Quoth the Raven: "NEVERMORE"
Algun dia d’aquests ho explicaré TOT. TOT vol dir TOT, amb tots els ets i els uts, sense embuts, descaradament, fent pornografia del meu passat més tèrbol, dels meus records més obscurs… I és que és molt dur, molt xungo, descobrir que, al capdavall, no ets res més que una exmusa d’un expoeta que va
Tot déu de vacances i jo mirant-me la lluna plena com una fava embadocada, passejant tota sola pels carrers del poble, escoltant el cucut de matinada, somiant desperta, esperant que tard o d’hora desapareguin totes les esperances… (segueix) No estic trista. És una melangia estranya, una barreja d’indolència i cansament, com si ja ho hagués
Intento ser objectiva, però no me’n surto. Aquests darrers dies he rebut atacs personals. M’han intentat confondre amb un senyor impresentable que també té un blog… Val a dir que no hi tinc res a veure, malgrat que totes tenim un passat i ell, el malparit, fou una mena de "pare" per a mi, un
Diuen que hi ha més de 7000 blocs catalans… Deixeu-me dubtar-ho. Que valguin realment la pena i tinguin una certa continuïtat, en deu haver a tot estirar una trentena. Quan entres en aquest món, de seguida t’adones que hi ha una endogàmia brutal. Els blocs s’enllacen entre ells d’acord amb les seves fílies o amistançaments…
A pretty little girl eating strawberries 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13
No saps fins a quin punt em resulta insuportable aquesta enganxosa xafogor. Suo i suo sense esma, reiteradament, talment un riu, una riuada inestroncable que inunda la meva pell d’un sensació de xiclet remastegat, com de xocolata fosa que regalima porus enfora… I ara tu, estimada Laia, tan lluny… Absent en la rialla, vagarejant noctàmbula
Sisplau… ¿Algú em podria dir qui coi era aquesta Carmina Ordóñez i a què es dedicava?
Després de veure la pantomima en la qual s’ha convertit el Tour de França amb el ianqui aquest que tornarà a guanyar… Em quedo amb l’alemany, que ahir ens va regalar unes espurnes de brillantor… ¿N’hi haurà més avui? > segueix Ullrich ha fet 40:42.49 a la cronoescalada a l’Alpe d’Huez i ja s’ha situat quart a la
Avui fa 35 anys que els ianquis ens volen fer creure que van trepitjat la lluna. Presumptament van allunitzar i van plantar la seva bandereta en el Mar de la Tranquil·litat, però vet aquí que l’única veritat arxidemostrable és que, d’aleshores ençà, aquí baix, al planeta blau, els USA només han escampat intranquil·litat… > segueix