Des de l’escenari una dona, micròfon en mà, anima els presents a comprar-se un CD de Delila. L’altra mà la té alçada, i subjecta el CD. És 21 de març, el Newroz, la festa nacional del poble kurd, i centenars de milers de persones (els organitzadors diran que fins a un milió) han acudit a una esplanada a les afores d’Amed (la capital del Kurdistan turc; el nomo oficial és Diyarbakir) per celebrar-ho. El CD que la presentadora ensenya és el d’una jove guerrillera que va morir el passat mes de setembre juntament amb 10 companys i companyes en un atac amb armes químiques contra els campaments del PKK, que des de les muntanyes de Qandil, al nord de l’Iraq, lluiten contra l’exèrcit turc. A més de guerrillera, Delila era cantautora. I gràcies a Internet i als canals de televisió kurds que arriben per satèl·lit des d’Europa, a Amed han pogut conèixer i aprendre’s les seves cançons. Sonen per la megafonia i tothom les sap, tothom les canta.
[Publicat com a complement al reportatge sobre els Deng bej de la revista SONS de juliol de 2008]
Delila no és una anècdota. Actualment les noves generacions kurdes fan poc cas dels cants rítmics dels vells dengbêj, però en canvi estan molt pendents de les cançons dels guerrillers de les muntanyes que els arriben a través del YouTube (alguna de les cançons de Delila supera el mig milió de descàrregues a través d’aquest portal) o de la pantalla petita. Els joves de les ciutats connecten molt millor amb el que aquests joves els expliquen des de la guerrilla que no pas amb les històries centenàries dels dengbêj. A més, molts tenen germans i germanes o altres parents lluitant amb les armes contra l’exèrcit turc.
Enguany, una de les cançons que ha esdevingut lema del Newroz és Oramar, cantada per dos nois i dues noies de la guerrilla, que seuen al voltant d’un foc enmig de la muntanya. També ha estat centenars de milers de vegades descarregada d’Internet. I a la ciutat es pot escoltar en taxis i autobusos públics quan el conductor s’assegura que no hi ha militars turcs a prop. És lògica la precaució: la cançó, a més de ser cantada per la guerrilla, explica una victòria dels guerrillers contra l’exèrcit en un enfrontament el passat mes d’octubre.
Tot i això, a l’escenari del Newroz hi ha lloc per tots, i també hi surt un dengbêj per portar des del passat les llegendes de resistència d’un poble que continua lluitant, i cantant, pels seus drets.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!