Quadern de viatge

Les autoritats alemanyes han prohibit que el canal de televisió kurd
RojTV pugui continuar emetent en aquest país a través de satèl·lit. La
raó que han donat: que aquest canal dóna suport a la guerrilla del PKK.
Fins i tot el ministre de l’Interior alemany ha arribat a dir que RojTV
estaria al servei de la guerrilla kurda en la seva lluita contra
Turquia.

Aquesta prohibició s’ha d’interpretar com una nova victòria de Turquia
sobre les reivindicacions del poble kurd de major democràcia i respecte
de drets com la llibertat d’expressió. I se suma a la llista de
decepcions dels darrers mesos amb el govern d’Erdogan, que ara fa un
any va guanyar les eleccions parlamentàries gràcies, entre d’altres
motius, a les promeses de més democratització i respecte pels drets
individuals i col·lectius.

[ARTICLE PUBLICAT A LA DIRECTA]

 
Una televisió que ha estat un revulsiu per als kurds
La televisió prohibida a Alemanya emet des de Dinamarca. Es va crear el 2004 i té dos canals: RojTV, generalista, i MCC, de música. En els quatre anys de feina, ha ocupat un paper central en la recuperació de la llengua i la identitat kurdes, i també en la cohesió entre els aproximadament trenta milions de kurds que viuen al món. Va néixer gràcies a l’exili kurd que viu a Europa per tal d’esquivar les prohibicions sobretot d’Ankara, però també de Damasc o Teheran. A través del satèl·lit, el senyal de Roj TV arriba als kurds de Turquia, Iran, l’Iraq i Síria, i a 78 altres estats on viu la diàspora kurda. A més, es pot accedir a la seva programació en directe per Internet a través de la web. Tot i fer bandera de la llengua, aquests dos canals emeten alguns programes en altres idiomes també, conscients de la diversitat actual d’aquest poble fragmentat. És per això que el persa, l’àrab, l’anglès i fins i tot el turc són presents a la graella de programes.

La prohibició d’Alemanya que impedeix que els televisors puguin rebre el senyal de RojTV ha obert una picabaralla entre els governs alemany i danès. I és que aquest últim continua defensant la legalitat de la cadena. Un estudi elaborat pel Ministeri de Cultura de Dinamarca conclou que, malgrat que els programes sovint mostren imatges violentes, no són més que “la violència que actualment existeix a Turquia i a les àrees kurdes”. I afegeix que, tot i que potser l’emissió de RojTV té efectes que no agraden a les autoritats turques, la prohibició és completament exagerada i no hi ha proves que la cadena provoqui una incitació de la violència.

Des de l’arribada de l’actual partit governant a Turquia (l’AKP, que va accedir al govern per primer cop el 2002), la legislació que persegueix la llengua i cultura kurdes s’ha flexibilitzat un mica. Això

ha fet possible que la televisió local de Diyarbakir (la capital del Kurdistan nord, dins de Turquia) emeti quatre hores a la setmana en kurd. I també que el tercer canal de la televisió pública turca faci un programa també en la llengua perseguida. Encara que no té massa audiència: és un cop per setmana, només dura mitja hora i s’emet a les sis del matí. Així doncs, és una anècdota al costat de les 24 hores d’emissió de RojTV i MCC.

Lògicament, la prohibició a Alemanya arriba després d’obstacles per emetre i persecucions dels periodistes que treballen per RojTV a Turquia. Un exemple en són els 54 alcaldes del DTP (l’actual marca electoral del moviment d’alliberament kurd) contra els quals el govern d’Ankara ha obert un judici per defensar el dret de rebre la senyal d’aquesta televisió. En aquesta carrera d’obstacles, no sorprèn que el productors, jugant amb el significat del nom de l’emissora (“roj” significa “sol”), expliquin que Roj TV “s’ha convertit en el sol per al poble kurd, que va ser condemnat a la foscor però que avui torna a veure sortir el sol cada dia”. 
 
Quinze anys esquivant la repressió
La televisió que ha adquirit tanta centralitat per a la cohesió dels kurds se suma a diveros mitjans de comunicació escrits que ja extisteixen des de fa anys. I és que gràcies a l’aixecament de la prohibició el 1991 de parlar i escriure en llengua kurda (tot i que amb restriccions) va poder néixer Azadaya Welat, un setmanari editat des de Diyarbakir. Es va finançar a través dels lectors, i durant els primers anys la major part dels treballadors eren voluntaris. Avui dia això ha canviat, encara que el sou és molt reduït, i s’ha convertit en un diari que ven 10.000 periòdics.

El moviment kurd té un altre diari a Turquia, tot i que en turc: Gundem. La llengua escollida per aquest periòdic nascut el 1991 s’entén si tenim en compte que el kurd encara està prohibit a les escoles, i per tant la població no està alfabetitzada en la seva llengua. Aquest periòdic que es fa des d’Istambul ven cada dia 20.000 exemplars.

El camí que ha permès que Gundem i Azadaya Welat hagin arribat fins l’actualitat no ha estat senzill: fins a 26 periodistes i venedors del primer van ser assassinats durant els anys noranta per paramilitars i pel mateix exèrcit, i una xifra superior de col·laboradors del segon també van pagar amb la vida la seva feina a favor de la recuperació de la llengua i els drets del poble kurd. Actualment, treballar per un d’aquests dos mitjans o per les dues cadenes de televisió que arriben des d’Europa no és tan perillós. Però continua sent difícil: el darrer any tant Gundem com Azadaya Welat han estat tancats diverses setmanes perquè havien publicat notícies que l’autoritat judicial va considerar que difonien propaganda del PKK.

Així doncs, si ser periodista kurd avui en dia no té el grau de perillositat que tenia anys enrere, la feina tampoc és senzilla. I no sembla, veient l’actuació d’Alemanya, que la possible major entesa entre Ankara i la Unió Europea pugui ajudar a garantir el respecte als drets col·lectius del poble kurd a Turquia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!