Marsella, Festival de les llengües i cultures minoritzades
Dissabte, dos quarts de dues de la nit. Tots set damunt d’un petit
escenari. L’Oriol al costat de la taula de so, no gaire lluny tampoc.
Dins l’Intermédiaire és difícil tenir algú gaire lluny.
Les samarretes suades se’ns enganxen a la pell, i el somriure als llavis. A baix el públic també somriu.
Els
colors càlids de les parets ens han acollit durant dues nits. Els dos concerts que hem fet dins del Festival de llengües i cultures minoritzades (i
tan minoritzades, algunes!).
Saludem i sortim del bar.
A fora, Marsella respira un aire fresc i humit.
La plaça, que aquest matí de mercat bullia de gent, ara vetlla tranquil·la el son dels moltíssims cotxes que s’hi amunteguen.
L’alegria de dissabte a la nit passeja pels carrers. Graffitis de mil colors s’insinuen en la foscor.
És tard, l’Intermédiaire tanca les portes. Entrem.
Des d’un barri, una mica allunyat, l’edifici de Le Corbusier vigila el
caos entranyable de la ciutat. Potser, de lluny, pot sentir la música
de les discoteques del port, o les converses que, nosaltres, asseguts a
les butaques del bar, esgarrapem a les últimes hores que encara ens
queden a la Provença occitana.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ei! me n’alegro que anés tan bé a Marsella… però jo us vindré a veure dissabte a Premià, jeje
Pel que veig a la vostra plana web, tots els que han vist el nou format de La Carrau n’estan molt contents. Ja tinc ganes de comprovar-ho en persona! I escoltar el Verí dolç, que diuen que ha guanyat molta força… I segur que la resta també. Bé, no cal jutjar abans d’hora, però esric convençut que serà així. UN cop us vegi i escolti a Premià ja podré dir-ho, jeje
Ah, per cert… Em podeu confirmar l’hora del concert? ÉS que ja he vist tres horaris diferents. Al vostre my space diu a les 8 del vsepre. A l’agenda de Propaganda pel fet dui a les deu, i a l’agenda de l’Ajuntament de Premià posa a dos quarts d’11… A qui faig cas??
Apa-li, Salut! I gràcies per venir al Maresme, que ja us enyoravem els de Marina, eh!!
L’Oriol d’Arenys